Quantcast
Channel: Blog de Ferran Tarradellas

Millor un Pla Schuman que un Pla Marshall

0
0

Bon dia a tots! Seguim confinats i amb esperança, veient que les xifres de nous contagiats segueixen baixant i que podem començar a pensar en una vida després del confinament. Aquests dies tot el personal de la Comissió segueix treballant intensament des de casa.

La nostra prioritat segueixen sent els metges, metgesses i tot el personal sanitari o no sanitari que continua salvant vides. Per això estem constituint unes existències comunes d’equips mèdics. Per això estem invertint de manera conjunta en la recerca de vacunes. Per això estem ocupant de la compra dels subministraments més urgents en el mercat mundial de manera conjunta. Per això hem eximit de drets de duana i de l’IVA a les importacions de dispositius mèdics de tercers països. I també per això al començament d’aquest mes vam fer una promesa senzilla, però de gran calat: utilitzarem cada euro disponible que tinguem, de totes les formes possibles, per salvar vides i protegir els mitjans de subsistència de les ciutadanes i els ciutadans europeus. Us en he parlat a altres entrades.

Tanmateix, també tinc col·legues que estan treballant i molt per preparar Europa pel que vindrà després de la crisi sanitària. I el que vindrà és una profunda crisi econòmica. Hi ha gent que l’ha comparada amb la crisi del 2008, o fins i tot amb la situació econòmica que tenia Europa després de la segona guerra mundial. Però no és el mateix. En aquests moments el que tenim són moltes empreses que han aturat la seva activitat. Empreses sòlides i viables, que s’han trobat sense els ingressos de tots nosaltres que estem tancats a casa. Ja us he explicat, que a curt termini hem creat tres xarxes de seguretat per treballadors, empreses i administracions per poder seguir operant, malgrat aquesta gran frenada. Però per tornar a posar-nos en marxa cal un gran pla de reconstrucció.

Això és el que molts consideren un nou pla Marshall. A mi no m’agrada. Entre el pla que vol presentar la Comissió demà als caps d’estat i de govern i el Pla Marshall i ha notables diferències. No ens cal ajut extern. Ho podem fer tots junts, com europeus, perquè ara (a diferència de 1948) ja disposem d’un instrument que compta amb la confiança de tots, que és operatiu, que pot oferir resultats ràpids, que és transparent i que ha demostrat al llarg de el temps que afavoreix la cohesió, la convergència i la inversió. Em refereixo al pressupost Europeu.

Evidentment, caldrà un pressupost europeu a l’altura del desafiament: però té molts avantatges clars respecte a altres opcions que han sortit als mitjans. En primer lloc és un pressupost heptanual que podria concentrar la potencia d’inversió als primers anys de l’exercici, és a dir, ara quan més ho necessitem. En segon lloc té unes prioritats clares: la recuperació econòmica, però també la transformació verda i digital. Podem aprofitar no per tornar on érem abans del COVID19, sinó per a transformar la nostra economia per fer-la sostenible a llarg termini.

Finalment, tot i que aquesta crisi és simètrica, la recuperació no ho serà. Algunes regions es recuperaran més ràpid i altres travessaran dificultats. Per això, la cohesió i la convergència seran més importants que mai. El Mercat Únic i la política de cohesió són dues cares de la mateixa moneda, i es requereixen les dues per garantir la prosperitat en el conjunt de la UE. En altres paraules, aquest pressupost a de posar en pràctica la màxima de Schuman: “Europa es farà gràcies a realitzacions concretes que creïn, en primer lloc un solidaritat de fet”. Per això crec, que més que un pla Marshall el que ens cal es un nou pla Schuman!

Robert Schuman firma la “Declaració Schuman” el 9 de maig de 1950


Liderant la lluita global contra el coronavirus

0
0

Bon dia. Anem cap a la sisena setmana de confinament. Les xifres continuen sent terribles, però afortunadament, una mica menys terribles cada dia. El confinament està funcionant. El sistema sanitari s’ha vist sotmès a una pressió terrible, però no ha col·lapsat. D’això es tractava. Tanmateix, no podem dir –ni de bon tros- que estem vencent al virus. Per això caldrà trobar un tractament o una vacuna i que aquest tractament o aquesta vacuna siguin segurs, de qualitat, eficaços, assequibles i que arribin a tot el planeta. I si ho volem aconseguir –i ràpid- hem de dedicar molts recursos a la recerca.

Com ho podem fer? Penso sovint en una iniciativa fantàstica que la televisió pública catalana celebra cada any: la Marató de TV3. Ja sabeu com funciona: s’escull un tema de recerca mèdica i es fa un programa en el qual s’explica la realitat de la patologia que es vol tractar entre animacions i actuacions diverses. Durant tot el dia, es convida a tots els ciutadans a que facin donatius que van apareixent a un marcador. Doncs bé, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen  ha decidit llençar una iniciativa similar però a nivell global.

El passat 24 d’abril, l’OMS i un grup d’agents de la salut van engegar una col·laboració històrica, mundial i limitada en el temps per al desenvolupament, la producció i l’accés equitatiu a noves tecnologies sanitàries essencials contra la COVID-19, en especial, tests, tractaments i vacunes. Per mobilitzar fons en suport d’aquesta iniciativa, la Unió Europea i els seus socis organitzaran un «marató mundial de donants». Es convida als països i organitzacions, empreses i particulars de tot el món a fer donacions perquè es pugui assolir un objectiu –per començar- de 7.500 milions d’euros.

Avui, primer dia de la Setmana Mundial de la Immunització 2020, es posa en marxa el compte enrere que correrà a partir del 4 de maig. A partir d’aquesta data,  la Comissió registrarà les donacions i anunciarà també les pròximes fites d’una campanya mundial, que haurà de posar en marxa un reaprovisionament de fonts continu. Com podeu ajudar? La Presidenta von der Leyen us convida a difondre aquesta iniciativa mundial de donació amb les vostres xarxes socials, canviant per exemple la vostra foto de perfil.

Els fons recaptats es destinaran a tres línies de treball: diagnòstics, tractaments i vacunes. Es pot trobar més informació sobre la iniciativa i sobre la manera de participar en el lloc web de la resposta mundial a la crisi de l’coronavirus en europa.eu/global-response

La solució definitiva a la pandèmia

0
0

Bon dia a tots! Entrem a un calorós més de maig, i ja hem començat el compte enrere per les celebracions (on-line) del 9 de maig, dia d’Europa. En podeu trobar més informació a la nostra pàgina web ! Estem veient com les xifres de contagis i morts confirmen una corba que va de baixada. I a més a més, el nombre d’altes és cada cop –valgui la redundància- més alt. És fruit de la feina extraordinària del sector de la sanitat, i també de tots vosaltres, per haver-vos quedat confinats a casa. Enhorabona!

Ara que ja podem sortir a passejar amb els nens o a fer una mica d’esport, som conscients que el món d’avui no és, ni de bon tros, com abans. I no ho serà fins que no trobem un tractament o, encara millor, una vacuna. És un repte que ens afecta a tots fins i tot més enllà d’Europa. El coronavirus no coneix fronteres. És una pandèmia global i afecta pràcticament tots els països del món. Més de 3,5 milions de persones s’han infectat fins ara i més de 250.000 han mort. I, malauradament, el virus continua propagant-se ràpidament.

No hi ha cap racó del planeta on els seus habitants puguin dir que estan segurs. El perill en aquest món tan interconnectat és que mentre hi hagi algú en condicions de transmetre el virus, la pandèmia pot tornar a revifar i a estendre’s. Per aquest motiu, el món –tot el món- necessita diagnòstics, tractaments i vacunes: les tres coses de fet. I cal que siguin segures, efectives i accessibles a tothom i a tot arreu, a un preu assequible. Aquesta és l’única manera d’assegurar-nos que puguem acabar amb el virus. Aquesta és la solució definitiva per vèncer i tornar a la normalitat. Es una tasca gegantina que ens afecta a tots.

Com us vaig explicar la setmana passada, la Comissió Europea ha unit esforços amb Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó, el Regne d’Aràbia Saudita, Noruega, Espanya i el Regne Unit per iniciar una crida global a possibles donants que vulguin contribuir a aquesta tasca formidable (el que s’anomena en anglès la Coronavirus Global Response). Ahir, 4 de maig, la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va liderar un esdeveniment obert a tots els donants amb l’objectiu de recaptar al menys 7.500 milions d’euros. Aquesta xifra havia estat identificada pels experts com el punt de partida necessari per assolir el més aviat possible aquests tests, tractaments i vacunes universals que tant necessitem.

Ens vam quedar curts de 100 milions, però estem molt contents d’haver registrat 7.400 milions d’euros (l’equivalent a 8.000 milions de dòlars) en compromisos de donants de tot el món. Es tracta del punt de partida fenomenal per a la marató mundial de compromisos que ha començat aquesta setmana i s’allargarà fins a finals de maig. També en les carreres de fons –com aquesta- una bona sortida és essencial per aconseguir arribar a la meta. I aquesta cursa l’hem de córrer en equip: si no guanyem tots, no guanya ningú.

Els líders mundials en la Marató del 4 de maig

Una crisi simètrica amb una recuperació asimètrica

0
0

Bon dia! La principal raó de les mesures de confinament era evitar el col·lapse del nostre sistema sanitari i salvar vides. Ara hem de fer molt bé el desconfinament perquè, a més de salvar vides, salvem també llocs de treball i empreses. Hem de salvar l’economia. Si no fem bé el desconfinament i hi ha un rebrot, a part de sotmetre de nou als nostres metges a una pressió inacceptable, és possible que moltes empreses (especialment pimes) no aguantin el cop i es perdin molts i molt llocs de treball. Hem de mantenir les precaucions per protegir-nos, per protegir la sanitat i per protegir l’economia.

Previsions econòmiques de primavera: els factors clau

Aquest és, bàsicament, el missatge de les perspectives econòmiques de primavera que ahir va presentar la Comissió Europea i que podeu baixar-vos aquí. La veritat és que és una lectura dura, però amb elements per l’esperança. La crisi del COVID19 ha alterat totes les nostres previsions econòmiques i queda clar que la UE ha entrat en la pitjor recessió de la seva història. L’economia europea es troba en una mena d’estat d’hibernació.

Però la situació ens permet pensar que la recuperació també podria ser ràpida si es compleixen tres condicions:

  1. Que s’aixequin gradualment les mesures de confinament
  2. Que no es produeixi un rebrot
  3. Que les mesures preses per reduir l’impacte de la crisi econòmica limitin el mal que ha patit el teixit econòmic

D’aquí, com us deia, la importància de fer el desconfinament de forma rigorosa. Fins i tot si aconseguim complir les tres condicions, la recuperació que tindrà lloc el 2021 no equivaldrà a la totalitat de la caiguda. En altres paraules: venen temps difícils.

Previsions de creixement econòmic a la zona euro i a la UE

Per fer-ho més complicat, malgrat que el virus ha colpejat tothom (crisi simètrica), no tots els països es veuran igualment afectats. Espanya, amb una caiguda del 9,4% del PIB, patirà la recessió més profunda després de Grècia i Itàlia. Al contrari que durant la crisi financera, no podrem comptar massa en el sector exterior i les exportacions, perquè la recessió econòmica serà global. Això castiga especialment països com el nostre, on el sector turístic és important. Per això la Comissió està treballant en una estratègia europea pensada per aquest sector en particular.

Tanmateix, hi ha elements per a l’esperança. Malgrat la caiguda inicial dels mercats financers, moltes borses s’han recuperat, degut en part a les decisions preses a nivell europeu i als estats membres per assegurar l’estabilitat financera i la liquiditat a treballadors i empreses. El sistema financer, després de les reformes impulsades per la Comissió, ha resistit el cop i segurament podrà afrontar la recessió i proveir fiançament quan es produeixi la recuperació.

El consum intern –com a qualsevol crisi- patirà una contracció, aquest cop sense precedents. Jo animaria els que pugueu a ajudar les empreses, botigues o negocis locals si teniu marge per al consum, tot i entenent que la prudència s’imposa en temps incerts.

La pandèmia s’ha carregat tota l’ocupació que s’havia creat la darrera dècada i la taxa d’atur passarà del 7,5% el 2019 al 9,6% el 2020. A Espanya l’evolució va del 14,1% fins al 18,9%. En aquestes circumstàncies i amb el preu del petroli per terra, la inflació no aixecarà el cap més amunt d’un 0,6% del PIB (quan l’objectiu Europeu és que ha d’estar per sota, però a prop del 2%).

En resum: anem cap a una terrible caiguda econòmica que es podria recuperar relativament ràpid en els propers dos anys si fem les coses bé. Malgrat tot, hi ha un munt d’incerteses i riscos que s’han de tenir en compte (com un rebrot, un increment de les divergències al mercat interior o una crisi econòmica global més pronunciada). A la llum d’aquestes dades, la Comissió presentarà aviat la seva proposta d’un pressupost europeu per a la recuperació que pot ajudar a fer la recessió menys profunda i la recuperació més ràpida.

Les pimes, punta de llança de la recuperació econòmica

0
0

Bon dia a tothom! Avui es commemora el Dia Europeu de les pimes, una ocasió per celebrar i reivindicar els 25 milions de petites i mitjanes empreses que constitueixen el 99% del teixit empresarial de la Unió Europea. Crec que elles també es mereixen un aplaudiment. Hi ha molts herois també entre els empresaris i les empresàries que s’han deixat la pell per salvar llocs de treball i activitat econòmica.

Les pimes són el 99% del teixit empresarial de la UE.

Les pimes són actors clau sense les quals no s’entendria el desenvolupament i creixement econòmic de la UE. Aquestes empreses suposen la meitat del PIB de la Unió, donen feina a dos terços dels empleats, creen el 85% de tots els nous llocs de treball i generen tres cinquenes parts del valor afegit europeu.

És per això que en el context actual de resposta a la COVID-19, en un moment en què moltes han vist frenada sobtadament la seva activitat econòmica, cal escoltar i protegir aquest sector vital del teixit econòmic europeu. Les solucions que es proposin per encarrilar l’economia i tornar a la via del creixement han de tenir les necessitats d’aquestes com a prioritat.

La Comissió Europea és sensible a les demandes de les pimes. El 13 de març, la institució es va comprometre a que a l’abril hi hauria capital disponible per a les empreses més afectades per les conseqüències de la COVID-19.  En aquest sentit, a principis del mes passat, la Comissió va desbloquejar 1.000 milions d’euros del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (ESIF), com a garantia perquè el Fons Europeu d’Inversions (EIF) pugui fer arribar finançament a almenys 100 mil pimes europees per un total estimat de 8.000 milions.

Aquesta mesura té sentit en un context en què moltes empreses tenen més difícil l’accés al finançament dels bancs, degut a la cautela amb què es concedeixen en un moment en què es percep més incertesa. És per això que la Comissió vol garantir que les pimes comptin amb finançament per poder fer front i superar les dificultats d’aquest període.

Tot i això, el suport de la Comissió a les pimes no es limita només al context actual. Durant els primers mesos de la legislatura, el nou executiu ha estat elaborant l’Estratègia per a les pimes per a una Europa sostenible i digital. Anunciat pel comissari de Mercat Interior, Thierry Breton, el 10 de març, aquest pla vol involucrar a les petites i mitjanes empreses en la consecució de les sis prioritats de la nova Comissió. En altres paraules, ajudar-les a beneficiar-se de la digitalització i adaptar-se als reptes de la neutralitat climàtica, així com facilitar-los l’accés al finançament.

Així doncs, és vital donar suport a les petites i mitjanes empreses que pateixen les conseqüències de setmanes de confinament i de mesures per contenir la propagació del virus. Al mateix temps, cal seguir apostant, més que mai, per les prioritats que la Comissió es va marcar a l’inici de la legislatura. La transició cap a una economia verda i sostenible i la digitalització són, sens dubte, oportunitats per enfortir el teixit econòmic que representen aquestes empreses.

Més informació:

https://www.eif.org/what_we_do/guarantees/single_eu_debt_instrument/cosme-loan-facility-growth/index.htm

https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/ip_20_569

https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/sme-strategy-launched-european-commission

Aquest estiu anirem de vacances (amb precaucions)

0
0

Bon dia a tothom. Els dies es fan llargs i la calor comença a sentir-se en el nostre confinament. Segur que molts de vosaltres heu pensat en les vacances d’estiu, en sortir del pis i canviar d’aires. No sou els únics. Hi ha 267 milions d’europeus (el 62% de la població) que fan com a mínim un viatge privat d’oci l’any i el 78% dels europeus passen les vacances al seu país d’origen o en un altre país de la UE. Aquests 267 milions d’europeus, com molts de vosaltres, es pregunten ara si aquest estiu –i potser els estius dels anys vinents- podran fer vacances, a on i en quines condicions.

La vostra preocupació per les vacances també la comparteixen –potser més i tot- els que treballen en el sector turístic. Europa té un ecosistema turístic ple de vida. Els viatges, el transport, l’allotjament, l’alimentació, l’oci o la cultura contribueixen a gairebé el 10% de l’PIB de la UE i són una font clau d’ocupació i ingressos en nombroses regions europees com ara Catalunya, que és la primera destinació turística d’Espanya i una de les primeres d’Europa.

El sector turístic ha estat un dels més afectats per les fortes restriccions a la circulació i els desplaçaments imposades després del brot de coronavirus. L’Organització Mundial del Turisme (OMT) preveu una reducció d’entre un 60 i un 80% en les arribades internacionals, cosa que ocasionarà unes pèrdues d’entre 840.000 milions i 1,1 bilions d’euros en ingressos d’exportació a nivell global. A Europa, l’estiu és una temporada clau per al turisme: durant una temporada estival mitjana (del juny a l’agost) els residents a la UE fan 385 milions de viatges turístics i gasten 190.000 milions d’euros.

Avui la Comissió ha presentat un paquet d’orientacions i recomanacions per ajudar els Estats membres a retirar gradualment les restriccions aplicades als viatges i permetre que les empreses relacionades amb el turisme tornin a obrir, després de mesos de confinament, respectant les precaucions sanitàries necessàries. En altres paraules, un conjunt de mesures per poder anar de vacances aquest estiu. En els meus propers blocs us explicaré amb una mica més de detall les propostes de la Comissió, però avui m’agradaria fer algunes reflexions de caràcter general.

En primer lloc, el paquet que la Comissió ha presentat avui segueix la via marcada pel full de ruta europeu que establia un enfocament comú per a l’eliminació gradual de les mesures de contenció introduïdes a conseqüència del coronavirus. En aquest full de ruta es deixen clars una sèrie de principis que s’han de respectar: cal que la prioritat sigui evitar el rebrot, que les decisions s’han de prendre amb criteris científics i que han de ser coordinades. Això darrer és particularment important en un sector tan vital per al Mercat Únic i les seves quatre llibertats fonamentals com el turisme. A mesura que els Estats membres aixequin gradualment les mesures restrictives, caldrà rellançar l’ecosistema turístic i el Mercat Únic de manera segura i proporcionada, a fi d’evitar rebrots del virus a la UE.

Però, ara mateix, cal pensar també en els milions de pimes i empreses familiars dedicades a l’allotjament, la restauració, el transport de passatgers o l’organització de viatges que corren el risc de caure en situació de fallida o perdre els seus llocs de treball: necessiten urgentment tornar a la feina. Les mesures que hem presentat avui volen ajudar a que el turisme europeu torni a posar-se en marxa i es mantingui sa i segur. Es tracta de salvar la temporada d’estiu de 2020 (que seguirà sent difícil) i preparar-nos per un ecosistema turístic més sostenible i digital en el futur. Mentrestant, seguirem donant ajuts perquè les empreses no desapareixin i els llocs de treball no es perdin. A curt termini, ni els turistes ni el sector estaran lliures de riscos mentre el virus circuli entre nosaltres. Per tant, hem de mantenir la vigilància, la distància física i les precaucions sanitàries rigoroses en tot l’ecosistema de turisme i el transport per evitar nous brots en la mesura del possible. La nostra prioritat és restablir la mobilitat al més aviat possible, però només amb la condició que hi hagi disposicions clares en matèria de seguretat i salut, també per tal de protegir els treballadors dels sectors del transport i el turisme.

Una oportunitat pel canvi

0
0

Bon dia a tots. Feia una mica de temps que no escrivia, però hem tingut uns dies molt atrafegats que ens donen una pista de la profunda transformació que volem entomar els propers anys i que esperem que deixi Europa millor després del coronavirus que no pas ho estava abans. Haig de ser sincer, però: el meu optimisme és a mig termini. Els mesos que venen seran molt difícils.

Les perspectives econòmiques de primavera ja ens deixaven clar que Europa va cap a la recessió més important de la seva història: més d’un 7% (a Espanya més d’un 9%). Tanmateix, com us deia, pot haver-hi una recuperació relativament ràpida la segona meitat del 2020 i durant el 2021 si es compleixen tres condicions: que hi hagi una desescalada ben feta; que no es produeixi un nou rebrot; i que les mesures de protecció europees i nacionals hagin funcionat per a les empreses i els treballadors.

El meu optimisme es fonamenta en l’evolució positiva d’aquestes tres condicions. El progressiu retorn a la (nova) normalitat s’està produint sense entrebancs i es va avençant (cada territori al seu ritme) cap a les noves fases. Les xifres de contagis i morts segueixen baixant, les de tests i recuperacions pujant, i la capacitat del sistema sanitari s’ha incrementat notablement. Encara és aviat per veure si les xarxes de seguretat aprovades pels Estats i la UE han servit per evitar el tancament massiu d’empreses o la pèrdua d’ingressos dels ciutadans però el retorn a l’activitat de molts negocis sembla indicar que el nostre teixit empresarial, financer i productiu en gran mesura a encaixat el cop de la pandèmia.

Sabem que hi ha sectors que tindran problemes seriosos: especialment el petit comerç, el transport de passatgers i molt particularment el turisme. Dimecres passat vam aprovar l’estratègia pel turisme, de la que ja us he parlat. Aquí també podem tots afegir el nostre gra de sorra donant suport –amb les mesures de seguretat que recomanin les autoritats- al turisme local.

Ahir la Comissió va presentar les recomanacions específiques per cada estat membre en el marc del Semestre europeu. Pels que no esteu familiaritzats, el Semestre europeu serveix per  controlar que els desequilibris macroeconòmics d’un estat no tinguin efectes negatius en els altres. També ajuda a mantenir els comptes públics sanejats. Ha estat gràcies al Semestre europeu que Espanya ha pogut afrontar aquesta crisi amb un dèficit inferior al 3%. Això ha permès moltes de les mesures de suport a pimes i treballadors que haguessin estat impossibles amb un dèficit més alt. Un dels moments importants d’aquest exercici anual son les recomanacions que fa la Comissió a cada país, incloses les reformes necessàries. No ho oblidem: una reforma és una inversió de futur. Què recomana la Comissió Europea per aquest any?

Es tracta d’aconseguir quatre objectius: l’estabilitat econòmica (evitar el pitjor de la crisi), la justícia social (protegir als treballadors i a les persones més vulnerables), la sostenibilitat mediambiental (accelerar la transformació verda) i l’increment de la competitivitat (per poder accelerar la recuperació, crear ocupació, afavorir la inversió i potenciar el mercat únic). Per Espanya això vol dir tres coses: el control de la despesa pública passa a un segon terme, ara cal potenciar el sistema de salut; reforçar les polítiques socials (renda mínima, atur, formació a distància, etc.) i aportar liquiditat a les empreses, en especial a les pimes, amb mesures tan senzilles com pagar quan toca o fomentant la inversió pública, en especial en les transformacions ecològiques i digitals.

En aquest darrer punt, la Comissió vol ajudar amb un pla de reconstrucció que presentarem el 27 de maig i del que ja us en parlaré amb detall. Però una pista de per on aniran les inversions d’aquest nou pla la podeu trobar en les estratègies per protegir (i recuperar ) la biodiversitat i l’estratègia per una alimentació sostenible (de la granja a la taula) que vam presentar ahir. De tot plegat espero parlar-vos-en als propers blocs.

Next Generation EU: Molt més que un pla Marshall

0
0

Bon dia. Ahir vam viure una jornada històrica. Ho dic mesurant les meves paraules. Quan s’estudiï el procés de construcció europea, la data d’ahir serà una de les que marquen un abans i un després. El coronavirus ha sacsejat Europa i el món posant a prova els nostres sistemes de salut i assistència, les nostres societats i economies i la nostra manera de viure i de treballar junts. Tot ha canviat. Per fer front a aquesta crisi s’han pres moltes mesures que tenien com a objectiu prioritari mitigar el dany. Tanmateix, el virus ha deixat desenes de milers de morts, d’empreses tancades i de persones que han perdut la seva feina. Ara cal passar a la recuperació, a tornar a posar la nostra economia en marxa i a enfortir-nos per estar més preparats per la propera epidèmia que vingui.

Next Generation EU – Parlament Europeu

I ahir la Comissió va passar a la fase de reconstrucció. Per garantir que la recuperació sigui sostenible, uniforme, inclusiva i justa per a tots, la Comissió Europea proposa crear un nou instrument de recuperació que ha anomenat Next Generation EU, integrat en un pressupost de la UE potent, modern i renovat a llarg termini. Les xifres son impressionants. La Comissió proposa tenir un nou instrument de 750.000 milions d’Euros, que s’afegeixen als 1,85 bilions (dels nostres) de euros del nostre pressupost, i que s’afegeixen als 540.000 milions de les tres xarxes de seguretat de les que ja us he parlat. Això vol dir 3,1 bilions d’euros, o si ho preferiu, més de tres cops el PIB anual d’Espanya.

Això ens donaria els recursos necessaris per un impressionant pla d’inversions que no només reactivarà la nostra economia sinó que la transformarà completament. Com invertiríem tots aquests diners? El pla vol ajudar de tres maneres:

  1. Suport als Estats membres amb inversions i reformes:
    Una nova línia de recuperació i resiliència de 560.000 milions d’euros oferirà suport financer a les inversions i reformes a tots els Estats Membres, per a invertir en les transicions ecològiques i digitals i la resiliència de les economies nacionals necessiten. 310.000 milions de euros es destinaran a subvencions a fons perdut i fins a 250.000 milions d’euros a préstecs. Es concentrarà en els països i sectors més afectats, o on les necessitats de resiliència són més grans. Es destinaran 55.000 milions d’euros a la nova iniciativa REACT-UE per afrontar els impactes socioeconòmics de la crisi, inclòs el nivell d’atur juvenil; 40.000 milions d’euros per ajudar als més afectats per la transició cap a la neutralitat climàtica; i un reforç de 15.000 milions d’euros per al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural per ajudar als pagesos i ramaders a aplicar el Pacte Verd Europeu i l’estratègia d’alimentació sostenible “del camp a la taula”.
  2. Reactivar l’economia de la UE incentivant inversions privades:
    Un nou instrument de suport a la solvència mobilitzarà recursos privats per donar suport urgent a empreses europees viables dels sectors, regions i països més afectats. Volem que aquests diners es puguin fer servir ja aquest any perquè moltes empreses tenen problemes de capitalització ara. Tindrà un pressupost de 31.000 milions d’euros, amb l’objectiu de desbloquejar 300.000 milions d’euros en suport de solvència per a empreses de tots els sectors econòmics i preparar-los per a un futur més net, digital i resistent.
    Actualitzarem el programa d’inversions InvestEU fins a un nivell de 15.300 milions d’euros per mobilitzar la inversió privada en projectes de tota la Unió. A més el programa proposa destinar 150.000 milions d’euros per impulsar la capacitat de resistència dels sectors estratègics, especialment els vinculats a la transició verda i digital, i les cadenes de valor clau en el mercat interior, com les medicines.
  3. Abordar les lliçons de la crisi i preparar-nos per la propera epidèmia.
    Un nou programa de salut, EU4Health comptarà amb un pressupost de 9.400 milions d’euros per reforçar la seguretat sanitària i preparar-se per a futures crisis de salut. Es reforçarà amb 2.000 milions d’euros el mecanisme de protecció civil de la Unió (RescEU) que s’ampliarà i reforçarà per dotar la Unió per preparar-se i respondre a les futures crisis. A més destinarem 94.400 milions d’euros per a Horizon Europe, que es reforçarà per finançar la investigació vital en salut, resiliència i transicions digitals i verdes.

El pla de recuperació presentat per la presidenta Von der Leyen no es tanca a les fronteres europees i vol donar suport als nostres socis globals mitjançant 16.500 milions d’euros addicionals per a accions externes, inclosa l’ajuda humanitària.
Es reforçaran altres programes de la UE per alinear el futur marc financer plenament amb les necessitats de recuperació i les prioritats estratègiques. Es reforçaran altres instruments perquè el pressupost de la UE sigui més flexible i sensible.

Ara correspon als Estats Membres negociar la proposta de la Comissió. Nosaltres voldríem que es pogués arribar a un acord polític ràpid sobre la Next Generation UE i el pressupost europeu per al 2021-2027 al Consell Europeu de juliol i començar a passar de les paraules a les obres ja a la segona meitat d’aquest any. No podem perdre ni un sol dia per engegar la recuperació i dotar a la UE d’una potent eina que posi dempeus la nostra economia i ens prepari per un futur millor que abans del COVID19. “


Un pla per assolir, produir i distribuir ràpid una vacuna contra la Covid-19

0
0

El desenvolupament i distribució d’una vacuna eficaç i segura contra el coronavirus representa l’única solució duradora a la pandèmia. Mentre no hi hagi vacuna, haurem de seguir extremant les mesures de seguretat i higiene i estar preparats per un possible rebrot.

El problema és que no hi ha cap garantia de poder trobar-la immediatament. El desenvolupament de la vacuna és un procediment molt complex i solen passar al voltant de deu anys abans de tenir un producte disponible.

La Comissió ha presentat avui un pla per mirar d’aconseguir-ho en un termini de 12 a 18 mesos, si no abans i sense comprometre la seva seguretat, qualitat o eficàcia.

Això vol dir fer front a dos grans reptes: en primer lloc calen inversions ràpides i a gran escala en capacitats de producció. Per poder protegir a tota la població caldrà produir centenars de milions de dosis. A més, caldran grans quantitats de matèries primeres per tal que la producció comenci tan bon punt es finalitzen assajos clínics o fins i tot abans. Volem avançar-nos perquè tot estigui preparat per a la producció un cop la vacuna hagi superat tots els assaigs clínics i s’hagi certificat la seva seguretat i la seva eficiència.

Com ho farem? En primer lloc, la Comissió subscriurà acords de compra avançada d’una vacuna individual amb els productors
en nom dels estats membres. A canvi del dret a comprar un nombre determinat de dosis de vacuna en un període de temps i a un preu determinats, la Comissió finançarà una part dels costos inicials a què s’enfronten els productors de vacunes de l’Instrument de suport d’emergència.

Aquest finançament es considerarà com un abonament de les vacunes que realment adquiriran els Estats membres quan ja estigui certificada i llesta per la producció. El finançament provindrà d’una part significativa del Instrument financer de suport a emergències, que compta amb 2.700 milions d’euros. A més, els productor poden obtenir suport addicional mitjançant préstecs del Banc Europeu d’Inversions. Les empreses amb un candidat a vacuna prometedor, que ja estiguin o estiguin a prop d’iniciar assajos clínics, són convidades a contactar amb la Comissió.

En segon lloc, la Comissió vol adaptar les normes de la UE a la urgència actual per accelerar el desenvolupament, l’autorització i la disponibilitat de vacunes, mantenint els estàndards de qualitat, seguretat i eficàcia de la vacuna.

Finalment, l’enfocament comunitari proposat per assegurar les vacunes als europeus complementa els esforços de resposta global per aconseguir l’accés universal a la vacuna. El suport a les empreses amb assaigs clínics i amb les capacitats de producció en expansió beneficiarà la població mundial. Garantir l’accés puntual a una vacuna per a tots els estats membres permetrà també que l’activitat econòmica i social es reiniciï a les fronteres i protegirà els ciutadans d’un nou rebrot de la pandèmia.


La Comissió està disposada a explorar amb els socis internacionals si un nombre significatiu de països d’ingressos alts acceptaria reunir recursos per reservar vacunes dels productors. Això no ho farien només per ells mateixos, sinó també per als països de renda baixa i mitjana. Perquè una cosa està clara: Europa només estarà protegida contra la pandèmia si el món també ho està.

Un moment estel·lar a la història d’Europa

0
0

Estic convençut que Stephan Zweig, un europeista pioner, hauria inclòs a la seva llista de moments estel·lars (Sternestunde) d’Europa l’acord que es va assolir ahir, desprès de quatre dies de maratonianes discussions per a l’aprovació del pla de recuperació de la Comissió Europea. Els propers dies anirem veient els detalls i els canvis que s’han introduït a la proposta original, però crec que podem dir amb orgull que aquest acord és una fita històrica en el procés de construcció europea, per moltes raons.

En primer lloc, en aquest Consell Europeu hem vist el lema d’Europa –units en la diversitat- en plena acció. Les cròniques de la premsa han posat l’accent en les diferències dels diferents estats membres que van eternitzar i fins i tot posar en perill l’assoliment d’un acord. És cert: som 27 estats membres amb interessos molt diferents, sovint contradictoris. És la “diversitat” del nostre lema. Però per a mi el més espectacular no és que hi haguessin diferencies, sinó que ningú estès disposat a aixecar-se de la taula fins a trobar un acord, encara que haguessin d’anar a dormir a les cinc de la matinada o que no deixessin l’edifici del Consell Europeu en quatre dies. I això és la “Unió en la diversitat” que abandera Europa.

En segon lloc, malgrat les notables modificacions que s’han introduït, l’essència de la proposta de la Comissió es manté. Es un programa d’inversions i de reformes gegantí (1,8 bilions d’euros, el 5% del PIB europeu), que afavorirà especialment als països que més ho necessitin amb criteris clars.

En tercer lloc, no és una solució intergovernamental. Està basat en el Pressupost Comunitari –que gestiona la Comissió i controla el Parlament- i que per primera vegada permetrà a l’executiu comunitari endeutar-se per ajudar a tothom sense carregar les pressionades finances dels estats membres. I a més a més, aquests diners es retornaran amb nous recursos propis. Això és un pas de gegant en la construcció europea.

En quart lloc, malgrat la durada rècord del Consell Europeu, el pla s’ha aprovat en només quatre mesos des que va començar la pandèmia i en només dos des que el Consell Europeu va demanar a la Comissió que presentés un pla de recuperació. En termes europeus això no és la velocitat de la llum sinó el que ve després!

Finalment, aquest pla no només ens ha d’ajudar a sortir de la crisi, també ens permetrà posar al dia la nostra economia, fent-la més verda, més digital i més resilient. El pla de recuperació és molt més que un fons. Es de fet un autèntic pla estratègic que coordina inversions i reformes, per a posar a Europa de nou al capdavant de les grans transformacions globals.

És cert, que pel camí s’han perdut partides importants per exemple en salut, migració, acció exterior i el pla d’inversions; a més no han adoptat l’instrument de solvència. Això és, certament, lamentable. Però tot i això, crec que cal felicitar al president del Consell Charles Michel, a la presidenta de la Comissió Ursula von der Leyen, al president del Parlament, David Sassoli, a la presidenta de torn del Consell, Angela Merkel, i a tots els esgotats caps d’estat i de govern que han participat a aquesta cimera, perquè el que han aconseguit desprès de 90 hores de duríssima negociació brillarà als llibres d’història com un dels moments estel·lars de la Unió Europea.