ITER, Graphene Flagship, CERN, Trappist-1, Solar Impulse… És possible que, d’entrada, aquestes sigles i noms us diguin poca cosa. Però el cert és que signifiquen molt, moltíssim, per a la recerca i la innovació a nivell mundial. Són sinònim de proeses científiques, de descobriments revolucionaris i d’aventures audaces que estan trencant barreres i fulminant rècords en camps com l’energia, la recerca de materials, la física o l’astronomia. I encara tenen en comú una altra cosa: són projectes i iniciatives amb segell europeu i on la UE hi juga un paper destacat, ja sigui directament o a través d’algun dels seus programes per impulsar la recerca i la innovació.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: l’imant gegant construït a La Spezia per al projecte ITER; accelerador de partícules del CERN; l’avió Solar Impulse, il·lustració del sistema solar Trappist-1; representació de l’estructura d’àtoms de grafè.

Un exemple ben recent és l’imant gegant de 14×9 metres i 300 tones de pes que s’acaba de construir a La Spezia (Itàlia) i que formarà part del projecte ITER. L’ITER -una d’aquestes sigles que comentava a l’inici- és un projecte a escala mundial per desenvolupar un reactor de fusió nuclear que generi energia de la mateixa manera que ho fa el sol i les altres estrelles. Es tracta ni més ni menys que de crear “un sol a la terra” capaç de produir una energia segura, neta i inesgotable. L’imant gegant de La Spezia és, per tant, la història d’una fita científica –és l’imant tecnològicament més sofisticat que s’ha construït mai– dins d’un repte encara més important. Es fa difícil imaginar res amb més capacitat d’impacte en el nostre futur i el del planeta que el que significaria l’accés general a una font d’energia absoluta i innòcua. I la UE lidera aquest projecte -on també hi participen els EUA, el Japó, la Xina, l’Índia, Corea i Rússia- finançant prop de la meitat de les despeses i acollint la construcció de la instal·lació experimental a Cadarache, al sud de França. A més, la gestió de la contribució europea a l’ITER es fa des de Barcelona, a través de l’agència Fusion for Energy, que té la seu al Poblenou.

La recerca sobre el grafè és un altre cas de lideratge científic i tecnològic de la Unió Europea. Al grafè se l’anomena el ‘material del futur’ perquè té unes característiques úniques: és bidimensional (està format per una sola capa d’àtoms de carboni pur), hiperflexible, resistent, lleuger i té una gran conductivitat. Com vaig explicar ja fa un temps en aquest post, les seves múltiples aplicacions- des de satèl·lits espacials fins a equipament hospitalari, bateries i pantalles de telèfons mòbils, xarxes de comunicació d’alta velocitat, plaques solars o vehicles- poden revolucionar la indústria.  La UE s’ha posat al capdavant de la recerca mundial sobre aquest material impulsant la iniciativa Graphene Flagship i destinant-hi 1.000 milions d’euros, la major inversió pública que s’hagi fet mai per a un projecte científic.

A la frontera entre França i Suïssa hi ha un túnel soterrani en forma d’anella de 27 quilòmetres. És l’accelerador de partícules més gran del món i pertany al CERN  (Consell Europeu per la Recerca Nuclear). Aquest organisme internacional és el responsable de descobriments i invencions que han marcat la nostra història recent, com ara la primera pàgina web (creada al CERN pel científic britànic Tim Berners-Lee el 1989) i, més recentment, el descobriment del bosó de Higgs, una partícula subatòmica que els físics consideren essencial per entendre el món. El CERN no té una vinculació directa amb la UE però sí moltes connexions. No només perquè bona part dels països que hi participen són Estats membres de la Unió sinó també perquè molts dels seus projectes es financen gràcies als programes de recerca de la UE i els seus equips científics tenen accés a beques que surten del pressupost europeu, com ara les beques Mare Skłodowska Curie o les del Consell Europeu de Recerca (ERC).

El febrer passat la notícia del descobriment d’un sistema solar amb set planetes similars a la terra  va ocupar portades de diaris i va obrir els informatius d’arreu del món. L’anunci el va fer la NASA i es va presentar a la revista Nature. Què hi té a veure Europa? potser us esteu preguntant. Doncs molt, perquè l’autor principal del descobriment és el científic belga Michaël Gillon i el projecte de recerca que ell i el seu equip han desenvolupat des de l’any 2013 per arribar a l’observació dels exoplanetes de està finançat pel Consell Europeu de Recerca, que funciona amb pressupost de la UE. Després de la troballa, el mateix Gillon afirmava que “sense el finançament de la UE no hauria estat possible arribar a aquest descobriment”, i afegia: “estic molt agraït al fet que el Consell Europeu de Recerca confiés en la nostra intuïció i decidís invertir en la nostra idea”. El nom del sistema solar i de l’estrella al voltant de la qual orbiten els exoplanetes: Trappist-1, dóna una pista de la connexió europea –belga, en aquest cas- doncs fa al·lusió a les típiques cerveses produïdes als monestirs Trapistes de Bèlgica.

És possible que un avió faci la volta al món sense fer servir ni una gota de combustible fòssil? Ho és i ho ha demostrat l’avió Solar Impulse, que el juliol de l’any passat va completar un recorregut aeri de 40.00km sortint des d’Abu Dabi i passant per l’Índia, Myanmar, la Xina, el Japó, els Estats Units i Europa, per tornar a Abu Dabi impulsat únicament amb l’energia del sol. Solar Impulse és el projecte d’un visionari, el suís Bertrand Piccard, que ha comptat amb el suport de la UE gràcies a subvencions de diversos programes de recerca des de l’any 2008. Aquest mes de març el vicepresident per a la Unió Energètica de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, va presentar juntament amb Piccard una aliança per impulsar solucions innovadores a la UE que ajudin a construir un futur més sostenible.

Quan parlem dels líders mundials en ciència i tecnologia sovint ens venen al cap potències com els Estats Units o el Japó. Ho són, indubtablement, però no podem oblidar la contribució que Europa està fent a la recerca mundial. Estem liderant projectes de gran abast i som a la primera línia de la innovació gràcies a iniciatives com aquestes: pioneres, agosarades, excel·lents. I això no és fruit de la casualitat, sinó de la voluntat política d’impulsar el coneixement i la recerca com un dels pilars del nostre creixement econòmic. És el resultat d’estar convençuts que la humanitat avança quan és capaç de superar les fronteres, tant les físiques com les del coneixement. És això el que ens impulsa cap a un futur més sostenible, un futur on entendrem millor el nostre món i l’univers que ens envolta i on tindrem –potser- mòbils a base de grafè amb prestacions que ara ni podem imaginar. Un futur on –això és segur- seguirem desafiant els nostres límits.

Article publicat a la secció d’opinio de l’edició digital de El Periódico el 02/06/2017

20 de juny: Dia Mundial dels Refugiats.  20 de juny del 2017:  al món hi ha més de 65 milions de persones desplaçades, 65 milions de persones que han hagut de fugir de casa seva per culpa de conflictes bèl·lics, persecució, violència o desastres naturals.  Avui Europa és un dels territoris on moltes d’aquestes persones volen arribar però no fa pas tant els refugiats érem nosaltres. Ho va dir el president Juncker: “Europa és un continent on gairebé tothom, alguna vegada, ha estat refugiat”.

65 milions de persones que s’han vist obligats a fugir dels seus països  arreu del món: de Síria, de l’Afganistan, del Sudan del Sud, de Myanmar, del Congo… Oferir-los protecció no és només és un deure moral, sinó que també és una obligació  legal. La Unió Europea lidera l’ajuda humanitària a nivell global, l’any  2016 va destinar 1.972 milions d’euros a donar suport a les persones refugiades en un total de 56 països diferents amb l’objectiu de satisfer les seves necessitats més urgents però també de donar-los eines per incrementar la seva autonomia

No se’ns escapa que les persones refugiades són vulnerables i sovint han d’afrontar situacions de pobresa, dificultats per normalitzar els seu estatus o problemes psicològics derivats de la seva experiència. Però també sabem que aquestes persones també compten amb unes capacitats molt valuoses per a nosaltres, unes capacitats que sovint és difícil posar en valor, un fet que complica molt la seva integració en les comunitats d’acollida.

És per això que avui la Comissió Europea ha presentat una eina perquè les persones refugiades o migrants puguin crear el seu perfil de capacitats i facilitar-los, així, l’accés al mercat laboral i, per tant, la integració. La idea és que aquelles persones de països tercers puguin presentar les seves qualificacions, capacitats i experiència d’una manera que sigui clara per a les empreses que els puguin contractar o per als centres de formació.

Ajudar les persones que arriben en situació de vulnerabilitat és el nostre deure; aprofitar les seves capacitats, una oportunitat per a Europa. Aquesta eina, sense dubte, és un pas en la bona direcció per aconseguir-ho.

Detall del mapa d’Europa que presenta el Monitor de les ciutats creatives i cutlurals que ha desenvolupat la Comissió Europea

A on hi ha més museus, a París o a Florència? En quina ciutat europea la gent va més al cinema? Quina té les universitats millor valorades? Quanta gent treballa en indústries artístiques i creatives a Berlín, Copenhaguen o Milà? La resposta a aquestes i moltes altres preguntes sobre la cultura i la creativitat a les ciutats europees la tenim a l’abast de la mà –i de l’ordinador, la tauleta o el mòbil- gràcies a una nova eina en línia que ha desenvolupat la Comissió Europea i que compara la vitalitat cultural de 168 ciutats de 30 països: els 28 de la UE a més de Noruega i Suïssa.

El ‘Monitor de les ciutats creatives i culturals’ pren el pols a les ciutats europees i en mesura el dinamisme cultural, el pes de les indústries creatives i culturals en la seva economia i les condicions que ofereixen per al desenvolupament d’aquests sectors. El resultat és una radiografia amb les dades de 168 ciutats de 30 països europeus basades en indicadors tant quantitatius com qualitatius, que van des del nombre de museus, teatres, sales de concerts o butaques de cinema; la participació en activitats culturals i l’opinió dels residents sobre els equipaments de la ciutat; al percentatge d’ocupació en sectors artístics i culturals o el nombre de graduats en noves tecnologies i en arts i humanitats. El resultat no és una foto fixa, sinó que es tracta d’una eina dinàmica, que permet fer cerques comparatives, filtrar en funció dels temes que ens interessin, seleccionar les ciutats segons la seva mida, PIB o nivell d’ocupació, entre moltes d’altres opcions.

El mapa d’Europa que ens ofereix el monitor convida a explorar les diferents ciutats i ofereix un resum amb el més destacat de la seva activitat cultural i creativa. Barcelona apareix com una de les ciutats amb millor valoració entre les que superen el milió d’habitats. Ocupa el cinquè lloc en la categoria de ‘dinamisme cultural’, per darrera de París, Praga, Milà i Viena; i el quart lloc en ‘entorn favorable’, un ranquing que encapçalen Londres, París i Munich. Si combinem tots els indicadors, París és la ciutat amb millor puntuació, amb 63,2 punts, mentre que Barcelona obté una valoració de 33,2, la qual cosa la situa com la ciutat més ben valorada d’Espanya. No és l’únic cas què una ciutat no-capital obté millors resultats que la capital del país. La mateixa situació es repeteix a Àustria, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit. Una altra reflexió interessant que es pot extreure del marcador és que la mida no ho és tot, tampoc a l’hora de valorar la creativitat i la cultura de les ciutats. En general, les ciutats petites i mitjanes obtenen uns resultats millors que les més grans, especialment en ‘dinamisme cultural’ i ‘entorn favorable’.

El parc de recerca del Canòdrom, el festival LlumBCN i l’Arts de Carrer, exemples destacats de la capital catalana

A més de Barcelona, el marcador analitza 13 ciutats de l’Estat entre les quals Madrid, que obté 28,6 punts al ranquing general; Granada (28,1), Sevilla (20,1) i Lleida (19,6). En el cas de Barcelona, a més de les dades que ofereixen els diferents indicadors, es destaca el fet que és “l’única ciutat del món amb nou espais declarats patrimoni mundial de la UNESCO, set dels quals són obres de l’arquitecte Antoni Gaudí”. També es diu que “Barcelona és coneguda per dissenyar estratègies i impulsar mesures en suport d’un model de ciutat i emprenedoria creativa i per impulsar l’ús de l’espai públic com a espai cultural” i menciona específicament iniciatives com “el parc de recerca creativa del Canòdrom; el Festival Arts de Carrer de la Mercè o el festival LlumBCN que se celebra per Santa Eulàlia). Un altre dels elements que posa de relleu el Marcador són els 50 museus i 170 festivals culturals de la ciutat, a més del fet que va ser reconeguda amb el premi de Capital Innovadora d’Europa- ‘iCapital’ el 2014.

Més enllà dels rànquings i de les dades que se’n puguin extreure, l’objectiu d’aquest monitor és ajudar els responsables polítics; així com tots aquells que treballen en els sectors de la cultura i la creativitat, a identificar els punts forts i les àrees de millora de cada ciutat. I també fer possible que es coneguin i comprateixin les iniciatives que estan funcnonant arreu d’Europa. Una cosa queda clara: la cultura i la creativitat són impulsores de creixement econòmic i contribueixen a millorar la vida a les ciutats. Cal que en prenguem nota; que ens mostrem orgullosos de tot allò que ens fa forts i dinàmics culturalment i que aprenguem de les experiències de les ciutats del nostre entorn. Ara tenim una eina que ens ho posa ben fàcil, us convido a explorar-la: https://composite-indicators.jrc.ec.europa.eu/cultural-creative-cities-monitor/#

Commoció, ràbia, dolor, tristesa. També solidaritat, escalf, determinació, agraïment. Es fa difícil posar nom a tots i cadascun dels sentiments que ens aclaparen aquests dies. El terror ens ha colpejat de nou, més a prop que mai però tan covard com sempre. La mateixa barbàrie que han patit Londres, París, Brussel·les, Madrid, Niça i tantes altres ciutats europees i d’arreu del món deixa ara a Catalunya la seva empremta sinistra. La ciutat de Turku, a Finlàndia, també ha patit un atac aquest dies. De nou sense cap sentit, sense cap justificació, sense altre motiu que destruir el nostre mode de vida. En aquests moments, el nostres pensaments se centren en les 15 víctimes mortals i les seves famílies, així com el centenar de ferits. A tots ells voldria transmetre el condol i el suport de la UE. També cal agrair a tots els professionals de la policia i dels serveis sanitaris, voluntaris i ciutadans que van fer una tasca impressionant protegint, socorrent, cuidant i guarint.

Com va dir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, al seu missatge de condol després dels atemptats a Barcelona i Cambrils “aquest atac covard s’adreça deliberadament contra persones que volen gaudir de la vida i compartir el seu temps amb la família i els amics. No ens deixarem atemorir pel barbarisme”. No tinc por, no tenim por, ha estat també el clam majoritari en les reaccions als atemptats. Perquè estem tristos, però no espantats. Perquè hem d’extreure lliçons i canviar algunes coses, però no deixar que el terrorisme ens canviï i modifiqui la nostra manera de viure.

Europa, ja ho sabíem, s’ha convertit en un dels blancs d’atemptats terroristes. Tan de bo poguéssim dir que això no tornarà a passar. Res ens agradaria més, però ens enganyaríem. Si que podem, en canvi, millorar la nostra lluita contra el Daeix i totes les formes de terror organitzat, reforçar les nostres capacitats, aprendre uns dels altres i col·laborar per posar-los-ho cada cop més difícil a aquells que pretenen cometre atemptats. I aquí la Unió Europea hi juga un paper molt important. Els terroristes de Barcelona i Cambrils havien viatjat a Bèlgica, a Suïssa, a França. El crim organitzat, com tantes d’altres coses, és un fenomen que no coneix fronteres. I la resposta a aquest problema tampoc hauria de fer-ho.

La Unió Europea n’és conscient i ja s’estan fent moltes coses. Per exemple, aquells que rebin entrenament terrorista seran perseguits criminalment a tota la Unió. També hem millorat els sistemes per identificar i registrar les dades de les persones que entren i surten de la UE, i la manera com els Estats membres accedeixen i comparteixen aquesta informació. Alhora, estem lluitant contra la radicalització, sobretot la que es promou a través d’Internet –que és l’eina que majoritàriament fan servir els terroristes per captar nous adeptes. Així, el Fòrum d’internet de la UE va adoptar el juliol passat un pla d’acció per combatre el contingut terrorista en línia, i estem cooperant amb les principals companyies que proveeixen serveis a internet i també amb les xarxes socials més populars, per tal que aquests continguts puguin ser identificats i eliminats més ràpidament.

Seguirem doncs treballant per millorar i reforçar la nostra forma de combatre el terrorisme, però ens mantindrem ferms en el que és la nostra essència i els nostres valors com a societat. Per això, totes les mesures adoptades en l’àrea de la seguretat s’han adoptat i se seguiran adoptant amb respecte als drets fonamentals, que és un dels pilars sobre els que es construeix la UE, juntament amb la pau i la solidaritat. Aquest valors: pau, solidaritat i respecte als drets fonamentals, són precisament el que volen destruir els terroristes. No deixarem que ho facin.

A Europa hi ha més de dos milions de treballadors desplaçats, són treballadors contractats per una empresa d’un estat i enviats a treballar temporalment a un altre estat membre de la Unió Europea. En molts casos, malgrat que en els països on són enviats el nivell  i el cost de vida siguin més alts, continuen tenint el sou i les condicions del seu país d’origen.

Això suposa un perjudici tant pels treballadors desplaçats com pels treballadors i empreses locals que han de competir amb salaris més baixos. Per això, la Comissió Europea va proposar una revisió de les normes sobre els treballadors desplaçats que acaba amb aquestes situacions injustes. I la setmana passada el Consell va arribar a un acord polític que ha de permetre tirar endavant la modificació.

Els estats membres han subscrit el principi de la Comissió que estableix que els treballadors desplaçats es beneficiïn de les mateixes condicions salarials i laborals que els treballadors locals. Perquè, tal com va afirmar el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker durant el seu  Discurs sobre l’estat de la Unió del 13 de setembre de 2017, “en una unió d’iguals, no hi pot haver treballadors de segona classe. Els treballadors han de cobrar el mateix sou per fer la mateixa feina en el mateix lloc.”

Establir condicions equitatives de treball dins de la UE és un pas molt importat per avançar cap a una Europa més social i unida, no tan sols en un sentit monetari sinó també laboral. Des de l’inici del seu mandat, el president Juncker ha apostat per enfortir el pilar social de la Unió amb tres objectius molt clars: garantir la igualtat d’oportunitats al mercat laboral, unes condicions de treball justes i la inclusió social. El darrer pas fet en aquesta direcció ha esta l’acord del Consell per reformar la directiva sobre els treballadors desplaçats, que ara haurà de debatre el Parlament Europeu.

Però cal seguir treballant per avançar en el camí social i per això, i tal com també va anunciar el president en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió, a finals de 2018 la Comissió posarà en marxa l’Autoritat Laboral Europea, un nou organisme d’inspecció i control que vetllarà per l’aplicació de les normes de la UE sobre mobilitat laboral i garantirà la igualtat del mercat laboral únic. Perquè, tal com va dir el president: “és absurd disposar d’una autoritat bancària per vigilar la normativa bancària i, en canvi, no tenir cap autoritat laboral que garanteixi la igualtat del nostre mercat únic”.

El programa Erasmus permet els joves estudiar i formar-se en un altre país de la UE

L’Erasmus és, sens dubte, un dels programes més coneguts i millor valorats de la Unió Europea. Va començar el 1987 com un programa d’intercanvi universitari amb la participació d’11 països i poc més de tres mil estudiants que, per primer cop, accedien a l’experiència de completar els seus estudis a l’estranger. Avui són 33 països (els 28 Estats membres de la UE més Turquia, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i més de 600.000 persones l’any que hi participen. A més, assumint -si més no parcialment- la idea d’Umberto Eco d’ampliar l’Erasmus perquè se’n pugui beneficiar més gent, des de 2014 Erasmus s’ha convertit en Erasmus + i s’adreça no només a persones que cursin estudis universitaris sinó també a estudiants d’altres nivells d’educació, a professors, a aprenents, treballadors en pràctiques i voluntaris.

Aquest 2017, any en què celebrem el 30è aniversari, s’ha arribat a la xifra de 9 milions de beneficiaris del programa Erasmus. Nou milions de persones que han accedit a l’experiència d’estudiar, treballar, formar-se o participar en projecte de voluntariat en un altre país. Nou milions de vides que han eixamplat els seus horitzons i s’han acostat a d’altres llengües i cultures. Nou milions d’europeus que han adquirit una formació, unes habilitats i un bagatge que els preparen millor per al futur i que ajuden a bastir, de retruc, una societat més plural i més oberta. Només cal parlar amb antics estudiants Erasmus per copsar el potencial d’una experiència capaç de marcar un abans i un després en les vides de molts joves.

Al llarg d’aquest any, des de la Representació a Barcelona hem anat recollit els testimonis de persones, algunes conegudes, d’altres anònimes, que ens han explicat el que va significar per a ells viure i estudiar en un altre país de la UE. Des dels cantants David Carabén, de ‘Mishima’; Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts i Anna Roig, d”Anna Roig i l’ombre de ton chien’, fins a la periodista Ariadna Oltra, el psicòleg Rafael Santandreu o l’actriu i directora de cinema Elena Martín. Tots ells han participat en un Erasmus i tots coincideixen que l’experiència els ha marcat, tan professionalment com personalment.

El vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Kateinen, ell mateix ex-estudiant Erasmus, deia també amb motiu del 30è aniversari que “la mobilitat amplia els nostres horitzons i ens fa més forts”. La frase és vàlida per a les persones que participen en l’Erasmus, individualment, però s’aplica també, i sobretot, a la societat europea en conjunt, que s’enforteix gràcies a aquests intercanvis.

L’Erasmus + té un pressupost de 14.700 milions d’euros entre 2014 i 2020 i la voluntat de la Comissió Europea és no només mantenir, sinó seguir augmentant els recursos i l’abast d’aquest programa. “Cada euro que invertim en Erasmus + és una inversió per al futur; el futur d’una persona jove i de la nostra idea d’Europa”, ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El president de la Comissió també ha deixat clar que el 30è aniversari d’Erasmus és una bona ocasió per fer balanç dels èxits d’aquest programa, però també és el moment de començar a preparar el que ha de ser a partir de 2020. “Ara que celebrem els nou milions de participants al programa, ens hem d’assegurar que som nou vegades més ambiciosos amb el seu futur”.

Una de les iniciatives que la Comissió ha posat en marxa per començar a preparar el futur del programa és la plataforma Erasmus + Generation Online Meeting Point. Es tracta d’una pàgina web que ofereix als joves i a organitzacions i entitats l’oportunitat de participar en debats amb experts en temes de joventut, educació i formació. Els participants poden proposar temes, identificar problemes i presentar solucions. Perquè tot i que potser no arribem, com somniava Eco, a fer anar d’Erasmus tots i cadascun dels europeus; si que voldríem que l’experiència estigui a l’abast del màxim de ciutadans possible i que tots aquells que desitgin estudiar o formar-se en un altre país de la UE trobin les facilitats per fer-ho.

Article publicat al Diari de Tarragona

Si aquest article fos un guió de cinema, començaria amb un ‘flashback’: Brussel·les, desembre de 1990. Els 12 estats membres de la UE adopten ‘MEDIA’, el primer programa de suport a la indústria audiovisual europea. El programa començarà a funcionar el 1991 amb un pressupost inicial de 200 milions d’ecus (ho recordeu? la unitat monetària que es feia servir a la UE abans de l’euro) i l’objectiu “d’estimular la creativitat i ajudar el sector audiovisual europeu a aprofitar les oportunitats del mercat únic, així com salvaguardar la diversitat cultural d’Europa”. Al llarg d’aquests vint-i-cinc anys, els 200 milions d’ecus s’han convertit en 2.400 milions d’euros que han servit per donar suport a la producció i distribució de milers de pel·lícules, a l’organització de centenars d’edicions de festivals, a la formació de milers de professionals i a un munt d’iniciatives per modernitzar el sector, impulsar la seva projecció internacional i fer que el cinema europeu arribi a un públic cada cop més nombrós. A Catalunya, des de bon començament l’antena MEDIA –avui Europa Creativa Desk- ha estat un referent a l’hora de fer costat als nostres directors, productors i distribuïdors; ajudant-los a tirar endavant els millors projectes,  animant-los a col·laborar amb d’altres creadors europeus i aconseguint que el cinema i la TV que es fan a casa nostra travessin fronteres. En aquest quart de segle el programa ha invertit uns 45 milions d’euros a Catalunya i ha ajudat a finançar 181 projectes audiovisuals, tant de ficció com documentals i d’animació. També ha donat suport a un total de 72 edicions de festivals i mercats audiovisuals, entre les quals 17 edicions del DocsBarcelona, 7 del Festival de Sitges, 13 edicions del Mecal i 5 del Festival inCURT.

Són números importants els d’aquests 25 anys, perquè demostren que el programa funciona i ha obtingut resultats. Però les històries ens agraden encara més que els números –’We all Love Stories’ és, precisament, el lema de la campanya del 25è aniversari de MEDIA- i d’històries en tenim moltes. MEDIA, des de la seva oficina a Catalunya, ha donat suport a títols tan reconeguts i premiats com ‘El orfanato’, ‘Los lunes al sol’, ‘El laberinto del fauno’, ‘Mi vida sin mí’, ‘A la ciutat’, ‘Hermosa junventud’, ‘L’altra frontera’, ‘En construcción’, ‘La vida secreta de las palabras’, ‘Anita no perd el tren’, ‘REC’, ‘Salvador’, ‘Bruc’, ‘El Elegido/The Chosen’ i molts d’altres. En animació, els ajuts MEDIA són darrera les aventures de Tadeo Jones o del salt de ‘Les tres bessones’ a la pantalla gran. Si voleu la llista completa, hi ha una iniciativa fantàstica que també és fruit de la tasca de l’Europa Creativa Desk-MEDIA Catalunya en aquests darrers anys: la base de dades MFDB (Media Films Database), que aplega els títols de totes les produccions MEDIA (tant a Catalunya com arreu de la UE), amb la descripció corresponent i els premis i reconeixements obtinguts.

Aquests 25 anys de MEDIA són 25 anys d’històries, de personatges i de vivències que ens han fet emocionar, aprendre, somniar o esgarrifar. I, com diu Isabel Coixet en un vídeo que hem fet des de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona: ‘-Quantes històries queden encara per explicar!’.

Així doncs, felicitats MEDIA! i per moltes històries mes.

Aquest article va ser publicat a l’especial dels 25 anys del programa MEDIA de revista EMedia.cat.

Diversitat; això és el que aporten les regions europees al projecte comunitari. Per mantenir el seu protagonisme cal garantir que els ciutadans de totes elles gaudeixin d’un nivell de vida equivalent. Per a això serveixen els fons de cohesió europeus, tal i com demostra l’avaluació de les inversions fetes per la UE a nivell regional entre el 2007 i el 2013 i que la Comissió Europea acaba de publicar.

Els fons regionals europeus són probablement una de les forces d’inversió més importants del continent. Parlem de 346.500 milions d’euros invertits arreu de la UE: 26.600 milions a Espanya, dels quals 679 milions a Catalunya. Per cada euro invertit s’han generat uns beneficis de 2,7 euros i aquests beneficis s’estendran fins més enllà de 2023. Perquè els fons de cohesió europeus no són només intervencions puntuals, sinó que busquen enfortir la capacitat de les regions a l’hora d’ajudar i oferir solucions davant problemes molt presents en el dia a dia dels ciutadans amb resultats concrets.

Per exemple, millorant l’accés a aigua potable amb el finançament de dues plantes dessalinitzadores al Prat del Llobregat —la més gran que s’ha fet a la UE— i al riu Tordera. O amb la construcció de canals d’irrigació a les terres de Lleida. Aquestes noves infraestructures permeten no només millorar la gestió d’un recurs tan preuat com és l’aigua, sinó que també contribueixen al desenvolupament sostenible a Catalunya i arreu de la UE.

De fet, el finançament d’infraestructures és una peça clau per als fons de cohesió perquè contribueix a reforçar les capacitats econòmiques locals i a donar resposta a necessitats a curt i llarg termini. Això és especialment important en un context de recessió com el que hem patit els darrers anys i on aquests fons han servit per pal·liar els efectes de la crisi i mantenir la inversió allà on no arribava la capacitat estatal o regional.

L’Hospital transfronterer de la Cerdanya és un dels projectes que s’ha finançat amb els fons de cohesió de la UE

Però els fons de cohesió no només impliquen la construcció d’infraestructures per millorar la comunicació i el transport –entre els projectes finançats hi ha la línia d’alta velocitat entre Barcelona i París, l’expansió del Port de Barcelona o la millora de l’accés a internet a les zones rurals. També han ajudat a crear centres d’investigació de primer nivell, on la cooperació entre Catalunya i la resta d’Europa es fa palesa. L’Institut de Ciències Fotòniques de Castelldefels o l’institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries de Lleida en són només una mostra.

Són projectes que han contribuït a reforçar la cooperació transfronterera, per exemple amb la creació d’un hospital a la Cerdanya que ha millorat els serveis sanitaris que reben els ciutadans d’una i altra banda dels Pirineus. I, sobretot, són projectes que permeten superar barreres que van més enllà de les físiques, com les d’ètnia o de gènere.

Incloent la perspectiva de gènere en el finançament d’activitats per mitjà del fons de cohesió estem aconseguint millorar la situació de les dones, especialment pel que fa a l’atur femení, la precarietat o la conciliació entre la vida familiar i la laboral.

Problemes com aquests requereixen solucions comunes i aquí és on rau el valor afegit que aporten els fons de cohesió. Cohesió perquè les regions no s’hagin d’enfrontar soles als problemes de la ciutadania; cohesió per garantir que les solucions siguin compartides i, així, millorar la qualitat de vida de tots els europeus.

Quo Vadis Europa? Avui, a punt de celebrar el 60è aniversari del Tractat de Roma que va donar origen a l’actual Unió Europea, és moment de mirar enrere i sentir-nos orgullosos de tot el que hem aconseguit plegats, de recordar i si cal recuperar els valors que ens han mantingut units: la pau, la democràcia i la solidaritat. Tanmateix, també és el moment de mirar endavant i de preguntar-nos si el model que tenim pot millorar-se i quina Europa volem per les generacions futures.

És per aquest motiu que el president Juncker acaba de presentar el Llibre blanc sobre el futur d’Europa, un full de ruta amb cinc possibles escenaris de futur per a la UE. Aquest document obre un procés de reflexió col·lectiu que implicarà el Parlament Europeu, els parlaments nacionals, els governs, els pobles i regions d’Europa, la societat civil, a tothom que tingui alguna cosa a dir.

Fa 60 anys, i amb el somni d’aconseguir una Europa unida i un futur sense guerres, els pares fundadors de la Unió Europea es van embarcar en un viatge llarg i ple de dificultats: el de la integració europea. Van canviar les armes i el camp de batalla pels acords i per la creació d’un espai comú de pau, democràcia, prosperitat i estat de dret. Però avui, 60 anys després, ens trobem en una cruïlla: hi ha veus que pensen que la UE ha de tenir més competències i que s’ha d’avançar cap a la integració i n’hi ha que, al contrari, qüestionen el valor afegit que aporta la Unió als seus ciutadans.

Després del Brèxit i de veure com la UE no ha pogut afrontar amb tota la rapidesa i eficiència que requerien la crisi econòmica o la crisi dels refugiats, és moment de pensar com podem adaptar la nostra unió a 27 a les necessitats i els reptes del segle XXI. Per donar forma al nostre futur cal que ens hi impliquem. El debat ha començat.

El Llibre blanc només és el tret de sortida d’aquest debat, la contribució del president Juncker a la cimera de caps d’Estat i de Govern que tindrà lloc a Roma el proper 25 de març. Aquest document ha de servir fer fomentar un debat molt necessari. Des de la Representació de la Comissió a Barcelona fa anys que vam llençar una sèrie de diàlegs ciutadans per conèixer quina Europa volem des de Catalunya i les Illes Balears. He recorregut personalment més de 30 pobles i ciutats recollint les inquietuds i propostes dels ciutadans sobre el futur de la UE. I ho seguiré fent, la propera cita és el 23 de març a la Roca del Vallès. Com he fet fins ara, transmetré els comentaris dels catalans i balears a Brussel·les perquè alimentin el debat sobre el futur de la UE que ha de cristal·litzar-se amb el discurs sobre l’Estat de la Unió del president Juncker el setembre del 2017.

El president Juncker ho ha deixat molt clar: cal escoltar als ciutadans, perquè són els ciutadans els que tenen la darrera paraula sempre. I es per això, que aquesta reflexió només pot concloure quan els ciutadans europeus diguin la seva, és a dir, a les eleccions al Parlament Europeu que se celebraran el 2019.

A diferència de la majoria dels himnes nacionals, l’himne d’Europa no és una cançó de guerra. És l’Himne de l’Alegria, una melodia de Beethoven que posa música a uns versos del poeta alemany Friedrich Schiller. En alemany, per cert, les paraules ‘pau’ i ‘alegria’ s’assemblen força (‘frieden’ i ‘freude’) la qual cosa em fa pensar que el nostre himne és una celebració de l’alegria de la pau. L’alegria d’haver canviat l’odi per la solidaritat, la ruïna per la prosperitat, la guerra per la pau. El 9 de maig, Dia d’Europa, és una bona ocasió per recordar-ho, especialment aquest any que celebrem el 60è aniversari de la signatura dels Tractats de Roma, l’acta de naixement de l’actual UE.

Fa seixanta anys els sis països fundadors de la UE van relegar els fantasmes del passat i van assentar les bases d’un projecte que no només va permetre reconstruir i portar la pau a un continent arrasat després d’un conflicte de dimensions tràgiques sinó que, al llarg dels anys, ha creat un espai de lliure circulació de persones, un mercat únic, una moneda comuna, un tribunal de justícia, un espai europeu d’educació, un Consell Europeu de Recerca que dóna suport a investigadors excel·lents i atrau talent…. I allò que va començar amb sis països s’ha ampliat, ha consolidat la democràcia i ha aconseguit reunificar el continent.

Però si els èxits d’aquests 60 anys de projecte europeu són evidents, també ho és el fet que Europa afronta un conjunt de crisis simultànies que l’obliguen a replantejar-se el futur. Just quan la recuperació de la crisi econòmica es començava a sentir la Unió s’ha vist desbordada per un seguit de reptes majúsculs: la guerra de Síria i la crisi de refugiats, el Brèxit, les tensions amb Rússia, el terrorisme…

És el moment de buscar noves respostes a una pregunta que ens ha acompanyat sempre: quina és la pròxima etapa? Ningú pot donar una resposta única, perquè Europa no es pot governar a través de decrets ni dirigir des d’una ‘torre de marfil’. Com ha dit el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, “Europa no és Brussel·les, ni les seves institucions… Europa és al cor de la gent, és el sentiment que compartim un destí comú”. Per això, la qüestió sobre el futur d’Europa s’ha de sotmetre a la ciutadania.

Fa temps que participo, arreu de Catalunya, en el que anomenem ‘Diàlegs ciutadans’ i que són ni més ni menys que trobades amb la gent. Trobades per parlar amb els ciutadans i escoltar quines són les seves preocupacions, idees, queixes i inquietuds. En aquestes visites em reuneixo també amb representants d’ajuntaments, petits empresaris, estudiants… He fet més d’una trentena d’aquests diàlegs i la pregunta clau és la mateixa: quina Europa voleu?

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va presentar al març un llibre blanc amb cinc possibles escenaris de futur per a la Unió Europea i va obrir el gran debat sobre el futur de la Unió. Ha de ser un debat obert, sense tabús, catastrofismes ni utopies. Un debat sincer i aprofundit sobre el que volem que sigui la nostra unió.

Fa seixanta anys Europa va aconseguir el que semblava inabastable: convertir una successió infinita de guerres i destrucció en un llarg període de pau i prosperitat. Però aquesta Europa no és una realitat immutable. Per celebrar el Dia d’Europa, us convido a participar en aquest debat: parleu, opineu, feu-vos sentir! Europa sempre ha estat una elecció i avui ho segueix essent. I la darrera paraula l’han de tenir els ciutadans.

ITER, Graphene Flagship, CERN, Trappist-1, Solar Impulse… És possible que, d’entrada, aquestes sigles i noms us diguin poca cosa. Però el cert és que signifiquen molt, moltíssim, per a la recerca i la innovació a nivell mundial. Són sinònim de proeses científiques, de descobriments revolucionaris i d’aventures audaces que estan trencant barreres i fulminant rècords en camps com l’energia, la recerca de materials, la física o l’astronomia. I encara tenen en comú una altra cosa: són projectes i iniciatives amb segell europeu i on la UE hi juga un paper destacat, ja sigui directament o a través d’algun dels seus programes per impulsar la recerca i la innovació.

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: l’imant gegant construït a La Spezia per al projecte ITER; accelerador de partícules del CERN; l’avió Solar Impulse, il·lustració del sistema solar Trappist-1; representació de l’estructura d’àtoms de grafè.

Un exemple ben recent és l’imant gegant de 14×9 metres i 300 tones de pes que s’acaba de construir a La Spezia (Itàlia) i que formarà part del projecte ITER. L’ITER -una d’aquestes sigles que comentava a l’inici- és un projecte a escala mundial per desenvolupar un reactor de fusió nuclear que generi energia de la mateixa manera que ho fa el sol i les altres estrelles. Es tracta ni més ni menys que de crear “un sol a la terra” capaç de produir una energia segura, neta i inesgotable. L’imant gegant de La Spezia és, per tant, la història d’una fita científica –és l’imant tecnològicament més sofisticat que s’ha construït mai– dins d’un repte encara més important. Es fa difícil imaginar res amb més capacitat d’impacte en el nostre futur i el del planeta que el que significaria l’accés general a una font d’energia absoluta i innòcua. I la UE lidera aquest projecte -on també hi participen els EUA, el Japó, la Xina, l’Índia, Corea i Rússia- finançant prop de la meitat de les despeses i acollint la construcció de la instal·lació experimental a Cadarache, al sud de França. A més, la gestió de la contribució europea a l’ITER es fa des de Barcelona, a través de l’agència Fusion for Energy, que té la seu al Poblenou.

La recerca sobre el grafè és un altre cas de lideratge científic i tecnològic de la Unió Europea. Al grafè se l’anomena el ‘material del futur’ perquè té unes característiques úniques: és bidimensional (està format per una sola capa d’àtoms de carboni pur), hiperflexible, resistent, lleuger i té una gran conductivitat. Com vaig explicar ja fa un temps en aquest post, les seves múltiples aplicacions- des de satèl·lits espacials fins a equipament hospitalari, bateries i pantalles de telèfons mòbils, xarxes de comunicació d’alta velocitat, plaques solars o vehicles- poden revolucionar la indústria.  La UE s’ha posat al capdavant de la recerca mundial sobre aquest material impulsant la iniciativa Graphene Flagship i destinant-hi 1.000 milions d’euros, la major inversió pública que s’hagi fet mai per a un projecte científic.

A la frontera entre França i Suïssa hi ha un túnel soterrani en forma d’anella de 27 quilòmetres. És l’accelerador de partícules més gran del món i pertany al CERN  (Consell Europeu per la Recerca Nuclear). Aquest organisme internacional és el responsable de descobriments i invencions que han marcat la nostra història recent, com ara la primera pàgina web (creada al CERN pel científic britànic Tim Berners-Lee el 1989) i, més recentment, el descobriment del bosó de Higgs, una partícula subatòmica que els físics consideren essencial per entendre el món. El CERN no té una vinculació directa amb la UE però sí moltes connexions. No només perquè bona part dels països que hi participen són Estats membres de la Unió sinó també perquè molts dels seus projectes es financen gràcies als programes de recerca de la UE i els seus equips científics tenen accés a beques que surten del pressupost europeu, com ara les beques Mare Skłodowska Curie o les del Consell Europeu de Recerca (ERC).

El febrer passat la notícia del descobriment d’un sistema solar amb set planetes similars a la terra  va ocupar portades de diaris i va obrir els informatius d’arreu del món. L’anunci el va fer la NASA i es va presentar a la revista Nature. Què hi té a veure Europa? potser us esteu preguntant. Doncs molt, perquè l’autor principal del descobriment és el científic belga Michaël Gillon i el projecte de recerca que ell i el seu equip han desenvolupat des de l’any 2013 per arribar a l’observació dels exoplanetes de està finançat pel Consell Europeu de Recerca, que funciona amb pressupost de la UE. Després de la troballa, el mateix Gillon afirmava que “sense el finançament de la UE no hauria estat possible arribar a aquest descobriment”, i afegia: “estic molt agraït al fet que el Consell Europeu de Recerca confiés en la nostra intuïció i decidís invertir en la nostra idea”. El nom del sistema solar i de l’estrella al voltant de la qual orbiten els exoplanetes: Trappist-1, dóna una pista de la connexió europea –belga, en aquest cas- doncs fa al·lusió a les típiques cerveses produïdes als monestirs Trapistes de Bèlgica.

És possible que un avió faci la volta al món sense fer servir ni una gota de combustible fòssil? Ho és i ho ha demostrat l’avió Solar Impulse, que el juliol de l’any passat va completar un recorregut aeri de 40.00km sortint des d’Abu Dabi i passant per l’Índia, Myanmar, la Xina, el Japó, els Estats Units i Europa, per tornar a Abu Dabi impulsat únicament amb l’energia del sol. Solar Impulse és el projecte d’un visionari, el suís Bertrand Piccard, que ha comptat amb el suport de la UE gràcies a subvencions de diversos programes de recerca des de l’any 2008. Aquest mes de març el vicepresident per a la Unió Energètica de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, va presentar juntament amb Piccard una aliança per impulsar solucions innovadores a la UE que ajudin a construir un futur més sostenible.

Quan parlem dels líders mundials en ciència i tecnologia sovint ens venen al cap potències com els Estats Units o el Japó. Ho són, indubtablement, però no podem oblidar la contribució que Europa està fent a la recerca mundial. Estem liderant projectes de gran abast i som a la primera línia de la innovació gràcies a iniciatives com aquestes: pioneres, agosarades, excel·lents. I això no és fruit de la casualitat, sinó de la voluntat política d’impulsar el coneixement i la recerca com un dels pilars del nostre creixement econòmic. És el resultat d’estar convençuts que la humanitat avança quan és capaç de superar les fronteres, tant les físiques com les del coneixement. És això el que ens impulsa cap a un futur més sostenible, un futur on entendrem millor el nostre món i l’univers que ens envolta i on tindrem –potser- mòbils a base de grafè amb prestacions que ara ni podem imaginar. Un futur on –això és segur- seguirem desafiant els nostres límits.

Article publicat a la secció d’opinio de l’edició digital de El Periódico el 02/06/2017

20 de juny: Dia Mundial dels Refugiats.  20 de juny del 2017:  al món hi ha més de 65 milions de persones desplaçades, 65 milions de persones que han hagut de fugir de casa seva per culpa de conflictes bèl·lics, persecució, violència o desastres naturals.  Avui Europa és un dels territoris on moltes d’aquestes persones volen arribar però no fa pas tant els refugiats érem nosaltres. Ho va dir el president Juncker: “Europa és un continent on gairebé tothom, alguna vegada, ha estat refugiat”.

65 milions de persones que s’han vist obligats a fugir dels seus països  arreu del món: de Síria, de l’Afganistan, del Sudan del Sud, de Myanmar, del Congo… Oferir-los protecció no és només és un deure moral, sinó que també és una obligació  legal. La Unió Europea lidera l’ajuda humanitària a nivell global, l’any  2016 va destinar 1.972 milions d’euros a donar suport a les persones refugiades en un total de 56 països diferents amb l’objectiu de satisfer les seves necessitats més urgents però també de donar-los eines per incrementar la seva autonomia

No se’ns escapa que les persones refugiades són vulnerables i sovint han d’afrontar situacions de pobresa, dificultats per normalitzar els seu estatus o problemes psicològics derivats de la seva experiència. Però també sabem que aquestes persones també compten amb unes capacitats molt valuoses per a nosaltres, unes capacitats que sovint és difícil posar en valor, un fet que complica molt la seva integració en les comunitats d’acollida.

És per això que avui la Comissió Europea ha presentat una eina perquè les persones refugiades o migrants puguin crear el seu perfil de capacitats i facilitar-los, així, l’accés al mercat laboral i, per tant, la integració. La idea és que aquelles persones de països tercers puguin presentar les seves qualificacions, capacitats i experiència d’una manera que sigui clara per a les empreses que els puguin contractar o per als centres de formació.

Ajudar les persones que arriben en situació de vulnerabilitat és el nostre deure; aprofitar les seves capacitats, una oportunitat per a Europa. Aquesta eina, sense dubte, és un pas en la bona direcció per aconseguir-ho.

Detall del mapa d’Europa que presenta el Monitor de les ciutats creatives i cutlurals que ha desenvolupat la Comissió Europea

A on hi ha més museus, a París o a Florència? En quina ciutat europea la gent va més al cinema? Quina té les universitats millor valorades? Quanta gent treballa en indústries artístiques i creatives a Berlín, Copenhaguen o Milà? La resposta a aquestes i moltes altres preguntes sobre la cultura i la creativitat a les ciutats europees la tenim a l’abast de la mà –i de l’ordinador, la tauleta o el mòbil- gràcies a una nova eina en línia que ha desenvolupat la Comissió Europea i que compara la vitalitat cultural de 168 ciutats de 30 països: els 28 de la UE a més de Noruega i Suïssa.

El ‘Monitor de les ciutats creatives i culturals’ pren el pols a les ciutats europees i en mesura el dinamisme cultural, el pes de les indústries creatives i culturals en la seva economia i les condicions que ofereixen per al desenvolupament d’aquests sectors. El resultat és una radiografia amb les dades de 168 ciutats de 30 països europeus basades en indicadors tant quantitatius com qualitatius, que van des del nombre de museus, teatres, sales de concerts o butaques de cinema; la participació en activitats culturals i l’opinió dels residents sobre els equipaments de la ciutat; al percentatge d’ocupació en sectors artístics i culturals o el nombre de graduats en noves tecnologies i en arts i humanitats. El resultat no és una foto fixa, sinó que es tracta d’una eina dinàmica, que permet fer cerques comparatives, filtrar en funció dels temes que ens interessin, seleccionar les ciutats segons la seva mida, PIB o nivell d’ocupació, entre moltes d’altres opcions.

El mapa d’Europa que ens ofereix el monitor convida a explorar les diferents ciutats i ofereix un resum amb el més destacat de la seva activitat cultural i creativa. Barcelona apareix com una de les ciutats amb millor valoració entre les que superen el milió d’habitats. Ocupa el cinquè lloc en la categoria de ‘dinamisme cultural’, per darrera de París, Praga, Milà i Viena; i el quart lloc en ‘entorn favorable’, un ranquing que encapçalen Londres, París i Munich. Si combinem tots els indicadors, París és la ciutat amb millor puntuació, amb 63,2 punts, mentre que Barcelona obté una valoració de 33,2, la qual cosa la situa com la ciutat més ben valorada d’Espanya. No és l’únic cas què una ciutat no-capital obté millors resultats que la capital del país. La mateixa situació es repeteix a Àustria, Bèlgica, Itàlia, Alemanya, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit. Una altra reflexió interessant que es pot extreure del marcador és que la mida no ho és tot, tampoc a l’hora de valorar la creativitat i la cultura de les ciutats. En general, les ciutats petites i mitjanes obtenen uns resultats millors que les més grans, especialment en ‘dinamisme cultural’ i ‘entorn favorable’.

El parc de recerca del Canòdrom, el festival LlumBCN i l’Arts de Carrer, exemples destacats de la capital catalana

A més de Barcelona, el marcador analitza 13 ciutats de l’Estat entre les quals Madrid, que obté 28,6 punts al ranquing general; Granada (28,1), Sevilla (20,1) i Lleida (19,6). En el cas de Barcelona, a més de les dades que ofereixen els diferents indicadors, es destaca el fet que és “l’única ciutat del món amb nou espais declarats patrimoni mundial de la UNESCO, set dels quals són obres de l’arquitecte Antoni Gaudí”. També es diu que “Barcelona és coneguda per dissenyar estratègies i impulsar mesures en suport d’un model de ciutat i emprenedoria creativa i per impulsar l’ús de l’espai públic com a espai cultural” i menciona específicament iniciatives com “el parc de recerca creativa del Canòdrom; el Festival Arts de Carrer de la Mercè o el festival LlumBCN que se celebra per Santa Eulàlia). Un altre dels elements que posa de relleu el Marcador són els 50 museus i 170 festivals culturals de la ciutat, a més del fet que va ser reconeguda amb el premi de Capital Innovadora d’Europa- ‘iCapital’ el 2014.

Més enllà dels rànquings i de les dades que se’n puguin extreure, l’objectiu d’aquest monitor és ajudar els responsables polítics; així com tots aquells que treballen en els sectors de la cultura i la creativitat, a identificar els punts forts i les àrees de millora de cada ciutat. I també fer possible que es coneguin i comprateixin les iniciatives que estan funcnonant arreu d’Europa. Una cosa queda clara: la cultura i la creativitat són impulsores de creixement econòmic i contribueixen a millorar la vida a les ciutats. Cal que en prenguem nota; que ens mostrem orgullosos de tot allò que ens fa forts i dinàmics culturalment i que aprenguem de les experiències de les ciutats del nostre entorn. Ara tenim una eina que ens ho posa ben fàcil, us convido a explorar-la: https://composite-indicators.jrc.ec.europa.eu/cultural-creative-cities-monitor/#

Commoció, ràbia, dolor, tristesa. També solidaritat, escalf, determinació, agraïment. Es fa difícil posar nom a tots i cadascun dels sentiments que ens aclaparen aquests dies. El terror ens ha colpejat de nou, més a prop que mai però tan covard com sempre. La mateixa barbàrie que han patit Londres, París, Brussel·les, Madrid, Niça i tantes altres ciutats europees i d’arreu del món deixa ara a Catalunya la seva empremta sinistra. La ciutat de Turku, a Finlàndia, també ha patit un atac aquest dies. De nou sense cap sentit, sense cap justificació, sense altre motiu que destruir el nostre mode de vida. En aquests moments, el nostres pensaments se centren en les 15 víctimes mortals i les seves famílies, així com el centenar de ferits. A tots ells voldria transmetre el condol i el suport de la UE. També cal agrair a tots els professionals de la policia i dels serveis sanitaris, voluntaris i ciutadans que van fer una tasca impressionant protegint, socorrent, cuidant i guarint.

Com va dir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, al seu missatge de condol després dels atemptats a Barcelona i Cambrils “aquest atac covard s’adreça deliberadament contra persones que volen gaudir de la vida i compartir el seu temps amb la família i els amics. No ens deixarem atemorir pel barbarisme”. No tinc por, no tenim por, ha estat també el clam majoritari en les reaccions als atemptats. Perquè estem tristos, però no espantats. Perquè hem d’extreure lliçons i canviar algunes coses, però no deixar que el terrorisme ens canviï i modifiqui la nostra manera de viure.

Europa, ja ho sabíem, s’ha convertit en un dels blancs d’atemptats terroristes. Tan de bo poguéssim dir que això no tornarà a passar. Res ens agradaria més, però ens enganyaríem. Si que podem, en canvi, millorar la nostra lluita contra el Daeix i totes les formes de terror organitzat, reforçar les nostres capacitats, aprendre uns dels altres i col·laborar per posar-los-ho cada cop més difícil a aquells que pretenen cometre atemptats. I aquí la Unió Europea hi juga un paper molt important. Els terroristes de Barcelona i Cambrils havien viatjat a Bèlgica, a Suïssa, a França. El crim organitzat, com tantes d’altres coses, és un fenomen que no coneix fronteres. I la resposta a aquest problema tampoc hauria de fer-ho.

La Unió Europea n’és conscient i ja s’estan fent moltes coses. Per exemple, aquells que rebin entrenament terrorista seran perseguits criminalment a tota la Unió. També hem millorat els sistemes per identificar i registrar les dades de les persones que entren i surten de la UE, i la manera com els Estats membres accedeixen i comparteixen aquesta informació. Alhora, estem lluitant contra la radicalització, sobretot la que es promou a través d’Internet –que és l’eina que majoritàriament fan servir els terroristes per captar nous adeptes. Així, el Fòrum d’internet de la UE va adoptar el juliol passat un pla d’acció per combatre el contingut terrorista en línia, i estem cooperant amb les principals companyies que proveeixen serveis a internet i també amb les xarxes socials més populars, per tal que aquests continguts puguin ser identificats i eliminats més ràpidament.

Seguirem doncs treballant per millorar i reforçar la nostra forma de combatre el terrorisme, però ens mantindrem ferms en el que és la nostra essència i els nostres valors com a societat. Per això, totes les mesures adoptades en l’àrea de la seguretat s’han adoptat i se seguiran adoptant amb respecte als drets fonamentals, que és un dels pilars sobre els que es construeix la UE, juntament amb la pau i la solidaritat. Aquest valors: pau, solidaritat i respecte als drets fonamentals, són precisament el que volen destruir els terroristes. No deixarem que ho facin.

A Europa hi ha més de dos milions de treballadors desplaçats, són treballadors contractats per una empresa d’un estat i enviats a treballar temporalment a un altre estat membre de la Unió Europea. En molts casos, malgrat que en els països on són enviats el nivell  i el cost de vida siguin més alts, continuen tenint el sou i les condicions del seu país d’origen.

Això suposa un perjudici tant pels treballadors desplaçats com pels treballadors i empreses locals que han de competir amb salaris més baixos. Per això, la Comissió Europea va proposar una revisió de les normes sobre els treballadors desplaçats que acaba amb aquestes situacions injustes. I la setmana passada el Consell va arribar a un acord polític que ha de permetre tirar endavant la modificació.

Els estats membres han subscrit el principi de la Comissió que estableix que els treballadors desplaçats es beneficiïn de les mateixes condicions salarials i laborals que els treballadors locals. Perquè, tal com va afirmar el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker durant el seu  Discurs sobre l’estat de la Unió del 13 de setembre de 2017, “en una unió d’iguals, no hi pot haver treballadors de segona classe. Els treballadors han de cobrar el mateix sou per fer la mateixa feina en el mateix lloc.”

Establir condicions equitatives de treball dins de la UE és un pas molt importat per avançar cap a una Europa més social i unida, no tan sols en un sentit monetari sinó també laboral. Des de l’inici del seu mandat, el president Juncker ha apostat per enfortir el pilar social de la Unió amb tres objectius molt clars: garantir la igualtat d’oportunitats al mercat laboral, unes condicions de treball justes i la inclusió social. El darrer pas fet en aquesta direcció ha esta l’acord del Consell per reformar la directiva sobre els treballadors desplaçats, que ara haurà de debatre el Parlament Europeu.

Però cal seguir treballant per avançar en el camí social i per això, i tal com també va anunciar el president en el seu discurs sobre l’Estat de la Unió, a finals de 2018 la Comissió posarà en marxa l’Autoritat Laboral Europea, un nou organisme d’inspecció i control que vetllarà per l’aplicació de les normes de la UE sobre mobilitat laboral i garantirà la igualtat del mercat laboral únic. Perquè, tal com va dir el president: “és absurd disposar d’una autoritat bancària per vigilar la normativa bancària i, en canvi, no tenir cap autoritat laboral que garanteixi la igualtat del nostre mercat únic”.

El programa Erasmus permet els joves estudiar i formar-se en un altre país de la UE

L’Erasmus és, sens dubte, un dels programes més coneguts i millor valorats de la Unió Europea. Va començar el 1987 com un programa d’intercanvi universitari amb la participació d’11 països i poc més de tres mil estudiants que, per primer cop, accedien a l’experiència de completar els seus estudis a l’estranger. Avui són 33 països (els 28 Estats membres de la UE més Turquia, l’Antiga República Iugoslava de Macedònia, Noruega, Islàndia i Liechtenstein) i més de 600.000 persones l’any que hi participen. A més, assumint -si més no parcialment- la idea d’Umberto Eco d’ampliar l’Erasmus perquè se’n pugui beneficiar més gent, des de 2014 Erasmus s’ha convertit en Erasmus + i s’adreça no només a persones que cursin estudis universitaris sinó també a estudiants d’altres nivells d’educació, a professors, a aprenents, treballadors en pràctiques i voluntaris.

Aquest 2017, any en què celebrem el 30è aniversari, s’ha arribat a la xifra de 9 milions de beneficiaris del programa Erasmus. Nou milions de persones que han accedit a l’experiència d’estudiar, treballar, formar-se o participar en projecte de voluntariat en un altre país. Nou milions de vides que han eixamplat els seus horitzons i s’han acostat a d’altres llengües i cultures. Nou milions d’europeus que han adquirit una formació, unes habilitats i un bagatge que els preparen millor per al futur i que ajuden a bastir, de retruc, una societat més plural i més oberta. Només cal parlar amb antics estudiants Erasmus per copsar el potencial d’una experiència capaç de marcar un abans i un després en les vides de molts joves.

Al llarg d’aquest any, des de la Representació a Barcelona hem anat recollit els testimonis de persones, algunes conegudes, d’altres anònimes, que ens han explicat el que va significar per a ells viure i estudiar en un altre país de la UE. Des dels cantants David Carabén, de ‘Mishima’; Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts i Anna Roig, d”Anna Roig i l’ombre de ton chien’, fins a la periodista Ariadna Oltra, el psicòleg Rafael Santandreu o l’actriu i directora de cinema Elena Martín. Tots ells han participat en un Erasmus i tots coincideixen que l’experiència els ha marcat, tan professionalment com personalment.

El vicepresident de la Comissió Europea, Jyrki Kateinen, ell mateix ex-estudiant Erasmus, deia també amb motiu del 30è aniversari que “la mobilitat amplia els nostres horitzons i ens fa més forts”. La frase és vàlida per a les persones que participen en l’Erasmus, individualment, però s’aplica també, i sobretot, a la societat europea en conjunt, que s’enforteix gràcies a aquests intercanvis.

L’Erasmus + té un pressupost de 14.700 milions d’euros entre 2014 i 2020 i la voluntat de la Comissió Europea és no només mantenir, sinó seguir augmentant els recursos i l’abast d’aquest programa. “Cada euro que invertim en Erasmus + és una inversió per al futur; el futur d’una persona jove i de la nostra idea d’Europa”, ha dit el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El president de la Comissió també ha deixat clar que el 30è aniversari d’Erasmus és una bona ocasió per fer balanç dels èxits d’aquest programa, però també és el moment de començar a preparar el que ha de ser a partir de 2020. “Ara que celebrem els nou milions de participants al programa, ens hem d’assegurar que som nou vegades més ambiciosos amb el seu futur”.

Una de les iniciatives que la Comissió ha posat en marxa per començar a preparar el futur del programa és la plataforma Erasmus + Generation Online Meeting Point. Es tracta d’una pàgina web que ofereix als joves i a organitzacions i entitats l’oportunitat de participar en debats amb experts en temes de joventut, educació i formació. Els participants poden proposar temes, identificar problemes i presentar solucions. Perquè tot i que potser no arribem, com somniava Eco, a fer anar d’Erasmus tots i cadascun dels europeus; si que voldríem que l’experiència estigui a l’abast del màxim de ciutadans possible i que tots aquells que desitgin estudiar o formar-se en un altre país de la UE trobin les facilitats per fer-ho.

Article publicat al Diari de Tarragona

Cada any 400.000 persones moren a Europa de manera prematura a causa de la mala qualitat de l’aire i moltes més pateixen problemes respiratoris o cardiovasculars per culpa de la contaminació. Aquestes xifres haurien de ser suficients per fer-nos posar les piles i adoptar mesures eficaces per millorar la qualitat de l’aire que respirem. Però encara podem afegir-hi més dades: es calcula que la mala qualitat de l’aire costa més de 20.000 milions d’euros anuals a l’economia europea.

Garantir una bona qualitat de l’aire per a tothom és prioritari per una Comissió que tal com va anunciar el president Juncker en el seu Discurs sobre l’Estat de la Unió vol construir una Europa que protegeixi els ciutadans. Tenim la responsabilitat de donar resposta, per exemple, als pares d’un nadó que pateixi bronquitis o els fills d’una persona gran amb una malaltia pulmonar.

És per això que aquesta setmana el comissari de Medi Ambient, Karmenu Vella, ha reunit els ministres del ram de nou països europeus, entre els quals Espanya, que encara superen els límits de contaminació de l’aire. Es tracta d’uns límits acordats per tots els estats que es mesuren segons la quantitat d’emissions de nitrogen de carboni, provinents sobretot del tràfic; i en les partícules PM10, més lligades a l’activitat industrial i la producció d’electricitat, que s’haurien d’haver assolit al 2010.

El comissari Vella ha reunit els ministres per  posar-los sobre la taula la urgència de resoldre el problema i per advertir-los que si segueixen sense aplicar les mesures necessàries per complir amb la directiva europea de contaminació s’emprendran mesures legals, és a dir, es denunciarà la infracció al Tribunal Europeu de Justícia.

Com que la  voluntat de la Comissió és que tots els països respectin els límits de contaminació de l’aire i d’aquesta manera protegir la salut i el benestar dels europeus, ha presentat un paquet de mesures específiques per ajudar els estats membres a promoure, supervisar i garantir el compliment de les normes mediambientals de la UE.

Tenim una urgència i cal que actuem. La contaminació és un dels aspectes que hem de combatre junts, cap estat sol pot resoldre aquest problema. Cal que actuem tots i que anem alhora. Els estats membres van acordar uns límits de contaminació de l’aire que fa 8 anys que s’haurien d’haver assolit. Ja no podem esperar més: s’han de prendre les mesures necessàries per assolir els objectius i millorar la salut dels europeus.

Més informació

Mesures que proposa la Comissió per ajudar els estats

Directiva Europea sobre els límits de contaminació de l’aire

El 21 de març vam celebrar el Dia Internacional dels Boscos. Una bona ocasió per recordar el paper de vital importància que tenen els boscos, les amenaces a què s’enfronten i les diferents mesures que pren la UE per protegir-los.

Els boscos representen el 80% de la biodiversitat terrestre mundial i tenen un paper essencial en la regulació del clima i la protecció del subministrament d’aigua. També prevenen la desertificació i l’erosió del sòl. En definitiva, els boscos són un recurs que no ens podem permetre el luxe de perdre.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, la taxa global de desforestació es va reduir a la meitat entre l’any 2000 i el 2015. Tanmateix, el 2015 es van perdre més de 3,3 milions d’hectàrees de boscos, amb el consegüent increment en les emissions de carboni i el seus efectes en el canvi climàtic.

La principal causa de desforestació és la conversió il·legal de boscos en terra agrícola per produir béns com oli de palma o soja. El comerç il·legal de fusta continua essent un gran repte. Salvaguardar els boscos és crucial per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i per implementar l’Acord de Paris sobre Canvi Climàtic, dues grans prioritats de la UE i la Comissió, tal i com descriu el Consens Europeu sobre Desenvolupament.

La Unió Europea va posar en marxa, el 2003, un pla d’acció per combatre el transport i la compra o venda il·legal de fusta. Es tracta del Pla d’Acció sobre l’aplicació de les lleis, la governança i el comerç forestal, EU-FLEGT en les sigles en anglès. La implementació d’aquest pla es fa, entre d’altres, a través de l’EU FLEGT Facility (instrument per a l’EU FLEGT), que té la seu a Barcelona.

A través de FLEGT s’estan assolint veritables avenços en la governança forestal. La demanda il·legal de fusta s’ha reduït a la UE. La protecció dels boscos és una tasca tan complexa com necessària. La Comissió Europea hi està compromesa i estem convençuts que, amb mesures adients i la voluntat política necessària, es pot marcar la diferència.

Aquesta setmana la Comissió ha presentat la seva proposta per al pressupost de la Unió Europea del 2021 al 2027. A diferència del que passa als estats, la UE funciona amb uns pressupostos a set anys vista que garanteixen una disciplina pressupostària a mig termini i ofereixen seguretat als beneficiaris de la UE com poden ser les pimes, els estudiants, les regions europees, els investigadors o els agricultors.

Conegut com a “Marc Financer Plurianual”, aquest pressupost és la traducció financera de les prioritats polítiques de la Comissió, i és per això que ens trobem en un moment clau per al futur d’Europa. Són els primers pressupostos després del Brexit i estan pensats per fer front als reptes que tindrà la UE d’ara endavant.

Molta gent pensa que el pressupost comunitari és molt gran, i en termes absoluts pot semblar-ho. En canvi, el pressupost de la UE només és del voltant de l’1% del PIB europeu. Amb aquesta quantitat relativament petita de diners s’han aconseguit grans objectius. Per exemple, des del 2014 fins avui més de 150 pimes catalanes han rebut fons europeus per dur a terme projectes innovadors que van des d’una APP perquè els malalts de diabetis puguin dur un control des de casa fins a un dron per eliminar les mines antipersona. A més a més, un gran nombre d’investigadors que estan fent recerca en universitats catalanes han rebut una beca del Consell Europeu de Recerca. És el cas de l’Eduard Batlle, el científic que juntament amb el seu equip ha descobert recentment un nou tractament pel càncer de còlon avançat.

A partir d’ara, faré un post al blog de manera regular per explicar amb detall alguns dels aspectes més rellevants de la proposta de pressupost del 2021 al 2027, però primer m’agradaria fer un esment als principals canvis que presenta respecte al Marc Financer Plurianual del septenni que deixarem enrere el 2020.

El pressupost per al nou període vol reforçar aquells aspectes en què la UE té un clar valor afegit, és a dir àmbits on l’actuació conjunta de tots els estats és molt més eficient que la individual de cada un com pot ser la seguretat, la política migratòria o la recerca. També es multiplicarà per dos la despesa destinada als programes per fomentar la mobilitat entre els joves com l’Erasmus Plus o el Cos Europeu de solidaritat. Per altra banda, es retallarà un 5% la despesa de la Política Agrària Comuna (PAC) i del fons de Cohesió que compten amb una gran dotació pressupostària.

Un dels canvis rellevants d’aquesta proposta és la introducció d’un mecanisme que permeti reduir o fins i tot suspendre l’accés als fons europeus d’aquells estats membres que no respectin plenament les normes de l’estat de dret, un dels valors fonamentals de la UE.

El pressupost 2021-2027 és doncs la traducció pràctica de les prioritats polítiques de la Comissió i ens ha de servir per afrontar els nous reptes comuns i donar resposta a les necessitats dels ciutadans, institucions i empreses europees.

Sibiu és una ciutat de Transilvània, a la Romania central. Compta amb prop de 150.000 habitants i una temperatura mitjana que no supera els 10º i, d’entrada, semblaria que té poc o res a veure amb el destí de la majoria d’europeus. Però  resulta que Sibiu és la ciutat on, d’aquí un any, els líders de la UE es reuniran en una cimera extraordinària, just abans de les eleccions al Parlament Europeu, per adoptar les decisions que han de donar forma a la futura UE. En l’any que queda per a aquesta trobada s’han de completar un seguit d’etapes que el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va presentar com el ‘full de ruta cap a Sibiu’ i que inclouen canvis profunds en l’estructura de la Unió per fer-la més democràtica,  més eficient i millor preparada per donar resposta a les necessitats dels seus ciutadans i per encarar els reptes que tenim i els que vindran. Aquest és, per tant, un any per fixar prioritats, per deixar clar quin és el nivell d’ambició que volem per al projecte europeu i per actuar en conseqüència. Caldrà fer tries.

Tal dia com avui, fa 68 anys, una declaració realitzada pel llavors ministre d’Exteriors francès, Robert Schuman, marcava l’inici del camí cap a la construcció europea que ens ha portat fins aquí. Per això el 9 de maig celebrem el Dia d’Europa i per això aquest és un bon moment per recordar el que ja hem fet però, sobretot, per tenir clara quina és la meta a la qual volem arribar. Si ens posem d’acord en la destinació, i si volem que aquesta sigui una Unió més integrada, forta i democràtica, caldrà que fixem bé la ruta cap a Sibiu i accelerem les reformes necessàries. Això implica escollir entre opcions possibles i, per tant, ser també conscients de les renúncies. Com quan ens trobem en una cruïlla, hi ha diverses vies a seguir i cadascuna d’elles té unes conseqüències i uns costos.

Per exemple, quan preguntem als europeus quina és la seva màxima prioritat, la seguretat de les fronteres apareix sempre com una de les primeres opcions. Igual que també queda clar que els ciutadans volen que seguim liderant la lluita contra el canvi climàtic i que esperen que Europa no es quedi enrere en recerca i innovació. Però això implica posar-se d’acord en una gestió més integrada de les fronteres exteriors, avançar en les polítiques de canvi climàtic i de R+D  i, sobretot, destinar-hi el pressupost adient. De fet, aquesta és una de les tries clau que també s’haurà de resoldre d’aquí a Sibiu: la decisió sobre el pressupost a llarg termini de la UE, el que cobrirà el període de 2021 a 2027, per al qual la Comissió ja ha presentat una proposta i que ara hauran de debatre i aprovar el Parlament Europeu i els Estats membres.

Però les decisions no han de venir només dels polítics. Els ciutadans, que finalment són els que tindran la darrera paraula amb les eleccions del maig de 2019, ja poden pronunciar-se sobre les diferents propostes que hi ha sobre la taula per al futur de la UE i que van des de la reforma de la Unió Econòmica i Monetària –amb la creació d’un pressupost específic per a la zona euro, un ministre de finances i un Fons monetari europeu – el desplegament d’un veritable Pilar social europeu o  la posada en marxa d’una política europea d’immigració realment integrada . Des de fa quatre anys la Comissió Europea organitza trobades de comissaris, alts funcionaris i representants de les institucions de la UE amb la ciutadania, els anomenats Diàlegs Ciutadans, dels quals se n’han celebrat més de 500 arreu d’Europa. Jo mateix he participat en més de 50 d’aquests diàlegs arreu de Catalunya i he tingut l’oportunitat de debatre i escoltar les opinions de la gent del territori. Durant aquest any la Comissió intensificarà els Diàlegs Ciutadans i és previst fer-ne 500 més fins al maig de l’any vinent. Però, a més, per aconseguir que el màxim d’europeus  puguin debatre, opinar i prendre part en la presa de decisions sobre el futur de la UE, ben aviat posarem en marxa una àmplia consulta en línia que estarà oberta a tothom. Ha arribat el moment de prendre les decisions que definiran la nova UE i tots tindrem l’oportunitat de fer-nos sentir i deixar clara la nostra tria. Si esperem que la UE ofereixi respostes és necessari que, com a ciutadans, responguem també al nostre torn quan ens pregunten sobre l’Europa que volem. Consulta en línia i eleccions, en els propers mesos, ens donaran l’oportunitat de marcar, des de la ciutadania, quin és el camí que triem per a Europa. Nosaltres decidim com volem arribar a Sibiu.